Com gat i gos, mite o realitat?

“Com gat i gos”, segur que heu sentit moltes vegades aquesta expressió referint-se a dues persones que tenen una relació poc amistosa, però més enllà del llenguatge és més aviat una llegenda urbana això de què gat i gos han d’estar sempre empaitant-se i que no poden viure junts. Si voleu ajuntar un gos i un gat en aquest article trobareu algunes recomanacions i si encara teniu dubtes, demaneu consell al veterinari per garantir l’èxit. I, sobretot, no patiu: l’èxit és més probable que el fracàs.

Llenguatges diferents

És cert que gats i gossos són dues espècies molt diferents i per comunicar-se fan servir senyals acústics com els lladrucs o els miols, o visuals com la posició del cos. De vegades, aquests senyals són clars perquè hi ha un codi universal compartit entre espècies diferents (els sons greus indiquen una amenaça), però hi ha altres senyals que són diferents a cada espècie i aleshores és quan apareix el conflicte. Per exemple:

  • El gos es tomba amb la panxa enlaire per mostrar submissió o per sol·licitar carícies. En canvi, un gat pot mostrar l’abdomen com un senyal d’invitació al joc, però també ho pot fer per defensar-se amb les urpes de les quatre potes.
  • El gos mou la cua per indicar salutació amb alegria mentre que en el gat aquest gest indica tot el contrari: expressa empipament i com més mogui la cua, més enutjat està.

Per fer-ho més fàcil

És veritat que hi ha factors que faciliten que hi hagi una bona relació:

  • El fet que es coneguin quan són cadells ho farà més fàcil: hi ha un període de socialització, entre les 2 i les 9 setmanes de vida del gat, que és quan s’ha de familiaritzar amb l’entorn, les persones o els animals amb qui conviurà.
  • És més senzill quan el segon en arribar és el gos, que a més preferiblement hauria de ser un cadell o un gos jove. El gat ja coneix el seu territori i sap on es pot amagar i refugiar, mentre que el cadell veurà al gat com un company.
  • No forçar la trobada i fer els canvis gradualment: els primers contactes han de ser en presència de l’amo.
  • La raça del gos. Per exemple, les races nòrdiques tenen un instint depredador molt marcat i la convivència amb gats pot ser complicada.
  • Cal protegir al gat del comportament juganer del gos: pel seu instint, els gossos empaiten els gats i més si volen fugir, ja que els veuen com una possible presa; això no vol dir que finalment els acabin fent mal, però hem de vigilar i mai s’han de deixar sols si no s’està completament segur.
  • No els hem de castigar mai: hem de premiar les interaccions pacífiques entre ells per afavorir que es repeteixin.
0 respostes

Deixa una resposta

Want to join the discussion?
Feel free to contribute!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *