Com prevenir problemes de conducta: ensinistrar

El comportament animal, igual que el de les persones, canvia a mesura que passen els anys, però des del punt de vista de prevenció dels problemes de comportament, l’etapa més important és el període de socialització, entre la 3a i la 12a setmana de vida. Quan són cadells és important que s’exposin a totes les experiències que hauran d’assumir com a normals durant la seva vida, per exemple, que puguin tenir contacte amb persones de diferents edats i aparences, visitar al veterinari o conèixer altres cadells i també gossos adults.

Els estímuls als quals no s’enfrontin durant aquest període els poden provocar una reacció de por posteriorment, que pot traduir-se en agressivitat o comportaments estranys com defecar o fer pipi fora de lloc, gemecs, udols…

El paper de l’etòleg
A més, la conducta és el resultat de factors interns (propis de la personalitat de cada animal) i externs (estímuls ambientals), però es pot modificar com a conseqüència de l’aprenentatge.

Els problemes relacionats amb la conducta poden tenir una causa orgànica, és a dir, una malaltia, com per exemple hipotiroïdisme o síndrome de disfunció cognitiva, o fins i tot dolor. En aquests casos és l’etòleg (veterinari especialista en comportament animal) qui a través de la història clínica, l’examen físic i, si s’escau, les proves complementàries adients, realitzarà el diagnòstic i el tractament. El paper de l’ensinistrador és el de fer que el propietari entengui millor el seu gos, i d’aquesta manera el podrà ajudar a solucionar els diferents problemes de conducta.

Sense càstigs
Problemes de comportament com l’agressivitat o conductes d’ansietat, són degudes a conflictes emocionals del gos per un error de comunicació mascota-propietari, i serà també l’etòleg qui establirà unes pautes de conducta i farà l’ensinistrament sempre amb el que es coneix com a “reforç positiu” i sense càstigs (lliure d’estrès).

L’educació del gos s’ha de basar a reforçar els comportaments que considerem apropiats i en ignorar o redirigir els comportaments no desitjats. Per exemple, les atencions (carícies) es poden considerar com a premis. Les eines de l’educador poden ser també recompensar amb trossets de menjar, joguines o elogis verbals. Aquest tipus d’ensinistrament proporciona molts avantatges: des d’una relació de confiança entre propietari i gos a l’entusiasme que manifesta el gos en participar en les sessions d’ensinistrament.

Al contrari, una educació basada en un ensinistrament amb càstigs físics, com cops, estirades de corretja o inclús l’ús de collars elèctrics o amb punxes faran de la nostra mascota un gos desconfiat, amb por cap al propietari i que mostra molts signes d’estrès durant l’ensinistrament. Per això, insistim, el “reforç positiu” és el millor mètode a l’hora d’ensenyar comportaments nous de forma efectiva a un gos i també a un gat.

0 respostes

Deixa una resposta

Want to join the discussion?
Feel free to contribute!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *