Perquè la meva mascota vomita?

Hi ha moltes patologies en les mascotes que poden provocar vòmits: una intoxicació per algun producte, la reacció a algun fàrmac (alguns antibiòtics, quimioteràpics, anestèsics…), alteracions de l’intestí o gàstriques (restrenyiment crònic, paràsits, gastritis, paràsits, cossos estranys, úlceres…) o la dieta (intoleràncies o al·lèrgies).

Els gats poden vomitar 1 o 2 cops a la setmana. És força habitual i és provocat perquè els gats poden passar hores netejant el seu pelatge, això fa que ingereixin pèl i que, de vegades, se’ls formin boles de pèl a l’estómac, que els provoquen el vòmit.

En els gossos, el vòmit també és molt freqüent: per haver menjat alguna cosa que no poden digerir o que no és comestible i llavors el seu cos l’expulsa, per menjar en excés, menjar massa de pressa, fer exercici just després de menjar… També l’estrès, un cop de calor o paràsits intestinals poden provocar el vòmit. En aquests casos, es podria considerar un mecanisme de defensa natural i no us heu d’amoïnar. Si el gos vomita un cop i posteriorment menja amb normalitat i les femtes són normals, és probable que sigui un incident aïllat.

Senyals d’alarma

En alguns casos, però, el vòmit pot indicar malalties greus com úlceres, insuficiència renal, diabetis, problemes al fetge, pancreatitis, obstrucció intestinal, al·lèrgies alimentàries, intoxicació i altres malalties.
Si el vòmit va acompanyat d’altres símptomes com apatia, diarrees, pèrdua de pes, pèrdua de la gana, si vomita amb freqüència, si hi ha sang en el vòmit, si té distensió abdominal… caldrà consultar al veterinari i la visita a l’especialista és especialment important si es tracta de cadells, gossos ja grans o amb problemes de salut.

Diagnòstic i tractament

Abans de començar qualsevol tractament, s’haurà de fer el diagnòstic de quin és l’origen del vòmit. El tractament també variarà en funció d’altres factors:

  • Espècie: depenent de si es tracta d’un gas, un gat o un animal exòtic (la majoria de rosegadors no poden vomitar).
  • Raça: hi ha races de gos més predisposades a determinades patologies gastrointestinals, com el pastor alemany, el bòxer, el buldog…
  • Edat: Si es tracta d’un cadell o un animal geriàtric.
  • Estat de salut: Si té les vacunacions al dia i eliminació de paràsits.
  • Estil de vida: Un animal que viu a l’exterior pot tenir accés a tòxics que no es troben a dins de casa.
  • Dieta: la dieta casolana és inadequada i pot ser la causa, també pot haver-hi alguna intolerància.
0 respostes

Deixa una resposta

Want to join the discussion?
Feel free to contribute!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *