La síndrome de disfunció cognitiva: l’alzheimer dels gossos

El Baloo és un golden retriever de 10 anys. Darrerament es mostra més ansiós, juga menys, dorm moltes hores durant el dia i sembla com si no reconegués persones o coses. El seu propietari creu que és normal, que s’està fent gran, però la realitat és que el Baloo té síndrome de disfunció cognitiva (SDC), que es coneix com l’Alzheimer dels gossos. Fins a un 35% dels gossos geriàtrics (de més de 8 anys) podria patir aquesta malaltia, però encara hi ha molts casos sense diagnosticar.

Si abans els gossos vivien entre 9 i 12 anys, ara estan més ben cuidats i l’esperança de vida s’ha anat allargant: arriba als 16 i, fins i tot, als 18 anys. Això, vol dir que l’etapa de la vellesa és molt més llarga i, com en el cas de les persones, va lligada a determinades malalties. Una de les més habituals és la síndrome de disfunció cognitiva (SDC). Es coneix com l’Alzheimer dels gossos perquè els estudis han confirmat que els símptomes són molt similars als dels humans: deteriorament de la memòria o de la capacitat per realitzar activitats quotidianes, canvis en el comportament…

La majoria dels símptomes són evidents, però molts cops s’associen al fet que l’animal s’ha fet gran i no s’hi dóna importància, però en realitat no té res a veure amb el deteriorament cognitiu normal que experimenten els gossos a partir de determinada edat.

Pareu atenció si…

  • Borda a la nit (per l’alteració del cicle de son i vigília). Els gossos amb SDC es desvetllen a la nit i dormen més de dia i en hores que no solien fer-ho.
  • Està menys actiu, i juga i interactua menys amb el seu entorn social: mostra menys interès per les carícies o els jocs amb el propietari/propietària. Paraules que abans coneixia i el feien reaccionar poden deixar-lo ara indiferent, com si no les reconegués.
  • Es mostra més ansiós del que acostumava a estar abans.
  • Es desorienta en llocs que anteriorment coneixia i camina més lentament, com analitzant l’entorn abans d’avançar o deambula sense un rumb clar.
  • Torna a defecar o fer pipi a dins de casa.

Què podeu fer?

  • Primer de tot, davant d’aquests símptomes i encara que molts ho atribueixin a l’envelliment normal, cal fer una visita al veterinari per descartar altres patologies com, per exemple, un tumor cerebral o alteracions metabòliques, i detectar si realment es tracta o no de demència senil.
  • Un cop fet el diagnòstic, en les primeres fases, el millor que podeu fer és jugar amb ells: amagar-los joguines al sofà o llaminadures per casa estimula el seu cervell. No heu de deixar-los dormir tot el dia.
  • Mantenir una rutina en els horaris de menjar i sortir a passejar, evitar canvis a casa i tornar a ensenyar-li els hàbits que ha perdut amb paciència i molta estima.
  • Els suplements d’antioxidants milloren alguns dels símptomes com la desorientació o la pèrdua de memòria de manera bastant ràpida i efectiva.
  • Si la malaltia ja està en fase avançada quan la descobriu, l’especialista pot aconsellar algun fàrmac per millorar la vascularitat cerebral i controlar l’ansietat.

Contacteu amb nosaltres i els especialistes de Mediterrani Veterinaris us assessoraran sobre el diagnòstic i el tractament més recomanable per a la vostra mascota.

0 respostes

Deixa una resposta

Want to join the discussion?
Feel free to contribute!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *