Gossos de rescat: herois de quatre potes

Treballen a contrarellotge al costat dels guies dels equips d’emergència, i ho fan en entorns sorollosos i perillosos, enmig del tràfec d’ambulàncies i excavadores, i amb el risc de l’ensorrament d’edificis o de catàstrofes naturals. Els han batejat com a “herois de quatre potes” i arriben on les persones, fins i tot amb tota la tecnologia, no poden arribar.

Per aconseguir rescatar a persones desaparegudes o supervivents de catàstrofes compten amb una eina molt potent: el seu olfacte, que és excepcional i que, després de l’entrenament, aconsegueix localitzar olors imperceptibles per als humans, com el de l’estrès de les persones en situacions límit.

Per això, des de fa diversos dies, després de l’ensorrament del pont Morandi de Gènova, molts han posat les seves esperances en els gossos de rescat, els únics capaços de moure’s entre tones de runa sense remoure-les per trobar algun supervivent. També van ser autèntics herois en el terratrèmol del setembre a Mèxic on, per exemple, la Frida, una llaurador de 7 anys, es va fer famosa en rescatar més de 50 persones. I així podríem seguir amb una llarga llista d’operacions de recerca i rescat protagonitzades per aquests gossos.

Des de fa més de dos segles 

Al Museu d’Història Natural de Berna (Suïssa) es pot visitar una exposició permanent dedicada al Barry, un Sant Bernardo que va salvar la vida de 40 persones a les muntanyes suïsses pels volts del 1800.

Avui, en canvi, els Sant Bernardo ja no s’entrenen per efectuar tasques de rescat, ja que, entre altres “inconvenients”, són massa pesats per poder baixar-los i pujar-los des d’un helicòpter, i hi ha altres races més indicades com el pastor alemany, el pastor belga, el golden retriever, el border collie i el springer spaniel.

En el cas de rescats a l’aigua, els terranova són els escollits en molts països per treballar amb les patrulles costaneres, ja que tenen un pelatge impermeable i una gran musculatura, que els proporciona la força necessària per nedar en les situacions més adverses.

No obstant això, segons els experts qualsevol altre gos pot fer feines de rescat amb el caràcter i l’entrenament adequat i no és necessari que l’exemplar sigui de raça.

El “procés de selecció”

Els gossos primer han de passar unes proves per veure com reaccionen exposant-los a certs estímuls i per comprovar si dubten en determinades situacions, si es frustren per no aconseguir resultats… Per a labors de rescat de persones en zones de terratrèmols se sol instruir als gossos amb el “Mètode Arcón”, un sistema oficial per a equips canins de rescat utilitzat en països amb alt risc sísmic. Els gossos “Arcón” detecten concentracions d’olor molt petites, per la qual cosa els és possible trobar persones que han quedat sepultades fins i tot a molta profunditat.

Encara que el vostre gos no hagi participat en cap labor de rescat, segur que és el vostre heroi particular per moltes raons i perquè, com vam publicar al bloc de Mediterrani Veterinaris fa uns mesos, és el millor amic dels humans.

0 respostes

Deixa una resposta

Want to join the discussion?
Feel free to contribute!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *