Les fractures en els animals domèstics

Les caigudes o els atropellaments són les principals causes de fractures als ossos de les nostres mascotes, tot i que entre els gats són més habituals les fractures per caigudes… serà que pensen que realment tenen set vides.

Les fractures poden provocar molt dolor, però les molèsties i els riscos dependran del tipus de fractura i el seu abast. Això sí, totes les fractures són greus i han de ser tractades per un especialista.
Si l’animal s’ha fet mal en un os de la pota, en general no deixarà caure pes sobre l’extremitat fracturada. És cert que amb un esquinç o un dany menor, podrà posar la pota terra lleument, però amb una fractura no podrà caminar, per això és important que portem el nostre gos o gat a una clínica veterinària perquè li facin un diagnòstic com més aviat millor.

Tipus de fractures
Els tipus de fractures o trencaments dels ossos es descriuen amb una terminologia més aviat complicada. Bàsicament, ens referim a les fractures no només segons el nom de l’os trencat sinó també per les característiques de la mateixa fractura. Hi ha quatre grups de fractures més comuns:

  • Fractures tancades: l’os està fracturat, però la fractura no sobresurt a l’exterior. De vegades només cal immobilitzar la fractura, però si això no es pot fer des de fora amb un embenat o enguixant la zona, aleshores s’haurà de fer una cirurgia per tal d’implantar plaques, cargols d’acer o altres elements que immobilitzin internament.
  • Fractures obertes: són aquelles en què l’os trencat sobresurt a través de la pell i està exposat a l’exterior. Les fractures obertes tenen més risc per una possible infecció. En aquests casos, a més, la recuperació és més llarga i és necessària una intervenció.
  • Fractura epifisària: és la més habitual en animals joves i en creixement. Afecta l’extrem de l’os (plaques de creixement o plaques epifisàries). Aquestes àrees de creixement són riques en cèl·lules no calcificades immadures, que formen una zona tova i també més feble de l’os, i és per això que es fractura més fàcilment. Els extrems del fèmur i l’húmer són molt propensos a aquest tipus de fractura .
  • Fractures en tija verda: són petites esquerdes al cos de l’os, però no el deixen completament trencat. També són més habitual en animals joves.Aquests tres primers tipus es poden classificar, a més a més, per si són fractures simples (l’os es trenca en només dos o tres parts) o picats (es trenca en molts trossos).

Quin és el tractament
Com en el cas de les persones, es fan servir fèrules, guixos, plaques i cargols d’acer per realinear l’os i permetre la cicatrització. El tractament depèn del tipus de fractura, l’edat de l’animal i de quin és l’os trencat. Per exemple, les fractures obertes, en què el risc d’infecció és alt són tractades de manera diferent que les fractures tancades. De vegades, només caldrà immobilitzar, i altres, si la fractura és més greus, potser caldrà una intervenció quirúrgica. En qualsevol cas, com passa també amb les persones, s’hauran de fer radiografies per veure exactament el tipus de fractura. I, finalment, l’avaluació del veterinari determinarà el tractament més adequat.

La recuperació
El temps de recuperació pot variar molt en funció del tipus de fractura i també es complica la recuperació si es tracta d’una fractura antiga, ja que aleshores ja ha començat el procés d’ossificació o soldadura.
L’edat és un factor decisiu: els cadells es poden curar en tan sols cinc setmanes gràcies a la capacitat més gran d’ossificar. Per tant, una fractura en un cadell podria ser tractada amb un embenat i, en canvi, per a la mateixa fractura en un gos geriàtric pot ser necessària una fixació quirúrgica i en aquest cas pot tardar a ossificar dotze setmanes o més.

Dues cries d’eriçó

Fa pocs dies, els Agents Rurals van portar al nostre centre aquests dos petits eriçons, ja que la seva mare havia mort. S’estaran amb nosaltres, alimentats amb llet artificial, fins que siguin prou forts com per poder-los alliberar a la natura. Mira com els dona la llet la nostra companya Bruna!

I recorda com has d’actuar si trobes un animal malferit a la natura en aquest post.

Els guacamais Rico i Dopi

Rico i Dopi són els dos guacamais que veieu a les imatges menjant-se un plàtan. Van venir fa pocs dies a Mediterrani Veterinaris, i és que els seus propietaris, Juan José i Rafael Manzano, sempre confien en nosaltres i en els nostres professionals de medicina d’animals exòtics per tenir cura de les seves mascotes. En la seva última visita a la clínica els vam fer una revisió completa i, a més, vam aprofitar per tallar-los les ungles. Fins a la pròxima!

Si tu també tens un animal exòtic, no dubtis a contactar amb nosaltres per demanar visita, així com assessorament en qualsevol dubte que tinguis sobre com cuidar la teva mascota!

Tara i Otto, una història de solidaritat

Aquesta història la protagonitzen la Tara i l’Otto, dos pastors alemanys que visiten habitualment la clínica Mediterrani Veterinaris. Justament, la Tara, que ja té 12 anys, va arribar fa poc a urgències perquè estava molt decaiguda, tenia una forta anèmia i febre.

Després de l’examen pertinent, gràcies a una ecografia se li va diagnosticar una torsió de matriu amb una infecció. Davant d’aquesta situació, feia falta una intervenció quirúrgica i també una transfusió de sang, moment en què el paper de l’Otto va esdevenir fonamental, ja que ell va ser el donant.

Durant l’operació es va haver d’extreure la matriu, que contenia una bossa de pus de 7 quilos. Però gràcies a la solidaritat de l’Otto i a la fortalesa de la Tara, tot va anar perfecte i la gossa s’ha recuperat perfectament!

I recordeu que les vostres mascotes poden ser donants de sang. Recupereu tota la informació en aquest post.

La Tara.

L’Otto.

Bichon desparasitat i feliç

Aquesta és la Cloe, un bichon que té un parell d’anys. És la reina de casa seva i visita regularment la nostra perruqueria. Com totes les mascotes, de tant en tant s’ha de desparasitar. Els seus amos han demanat assessorament a l’Hospital Mediterrani Veterinaris per saber quin és el millor mètode per a la seva gosseta, tant per a la desparasitació interna com externa. En el seu cas, se’ls ha recomanat la desparasitació amb pastilles, tot i que hi ha molts tipus de productes que permeten protegir els nostres animals de companyia. Si dubtes, contacta amb nosaltres i demana’ns consell. I per saber-ho tot sobre la desparasitació, llegeix la nostra darrera entrada al blog.

La història del Black

Us presentem el Black, un exemple de detecció precoç d’un problema que hauria pogut ser greu. Els seus amos el van portar a l’Hospital Mediterrani Veterinaris per assistir a una visita rutinària en què, l’equip de professionals del centre, li va detectar una berruga que van decidir extreure. Un cop realitzada la biòpsia de la mostra, el resultat va ser un tumor agressiu localment però, com que s’havia extirpat totalment, el Black es va curar. I aquí el teniu: feliç i content! Recordeu la importància de la medicina preventiva, com us explicàvem en la nostra darrera entrada al blog.