Encaminat a donar solució als problemes de comportament del teu animal, per exemple: agressivitat en qualsevol situació, lladruc excessiu, eliminació inadequada…Hem de saber comprendre’ns.

Entrades

Gossos de rescat: herois de quatre potes

Treballen a contrarellotge al costat dels guies dels equips d’emergència, i ho fan en entorns sorollosos i perillosos, enmig del tràfec d’ambulàncies i excavadores, i amb el risc de l’ensorrament d’edificis o de catàstrofes naturals. Els han batejat com a “herois de quatre potes” i arriben on les persones, fins i tot amb tota la tecnologia, no poden arribar.

Per aconseguir rescatar a persones desaparegudes o supervivents de catàstrofes compten amb una eina molt potent: el seu olfacte, que és excepcional i que, després de l’entrenament, aconsegueix localitzar olors imperceptibles per als humans, com el de l’estrès de les persones en situacions límit.

Per això, des de fa diversos dies, després de l’ensorrament del pont Morandi de Gènova, molts han posat les seves esperances en els gossos de rescat, els únics capaços de moure’s entre tones de runa sense remoure-les per trobar algun supervivent. També van ser autèntics herois en el terratrèmol del setembre a Mèxic on, per exemple, la Frida, una llaurador de 7 anys, es va fer famosa en rescatar més de 50 persones. I així podríem seguir amb una llarga llista d’operacions de recerca i rescat protagonitzades per aquests gossos.

Des de fa més de dos segles 

Al Museu d’Història Natural de Berna (Suïssa) es pot visitar una exposició permanent dedicada al Barry, un Sant Bernardo que va salvar la vida de 40 persones a les muntanyes suïsses pels volts del 1800.

Avui, en canvi, els Sant Bernardo ja no s’entrenen per efectuar tasques de rescat, ja que, entre altres “inconvenients”, són massa pesats per poder baixar-los i pujar-los des d’un helicòpter, i hi ha altres races més indicades com el pastor alemany, el pastor belga, el golden retriever, el border collie i el springer spaniel.

En el cas de rescats a l’aigua, els terranova són els escollits en molts països per treballar amb les patrulles costaneres, ja que tenen un pelatge impermeable i una gran musculatura, que els proporciona la força necessària per nedar en les situacions més adverses.

No obstant això, segons els experts qualsevol altre gos pot fer feines de rescat amb el caràcter i l’entrenament adequat i no és necessari que l’exemplar sigui de raça.

El “procés de selecció”

Els gossos primer han de passar unes proves per veure com reaccionen exposant-los a certs estímuls i per comprovar si dubten en determinades situacions, si es frustren per no aconseguir resultats… Per a labors de rescat de persones en zones de terratrèmols se sol instruir als gossos amb el “Mètode Arcón”, un sistema oficial per a equips canins de rescat utilitzat en països amb alt risc sísmic. Els gossos “Arcón” detecten concentracions d’olor molt petites, per la qual cosa els és possible trobar persones que han quedat sepultades fins i tot a molta profunditat.

Encara que el vostre gos no hagi participat en cap labor de rescat, segur que és el vostre heroi particular per moltes raons i perquè, com vam publicar al bloc de Mediterrani Veterinaris fa uns mesos, és el millor amic dels humans.

17 coses que al vostre gat no li agraden (i potser no ho sabeu)

Hi ha coses que els gats odien i que són evidents: segur que, com a vosaltres, no li agradarà, per exemple, que canvieu el seu llit de lloc, però altres coses mai hauríeu imaginat que no li agradarien. Hem resumit per a vosaltres fins a 17 coses que el vostre gat segurament odia per ajudar-vos a conèixer millor al vostre amic pelut:

1. Que el mireu fixament: una mirada directa als ulls entre dues persones és una mostra de sinceritat, però un gat ho interpretarà com una amenaça i òbviament no li agradarà gens. Recordeu: en mirar-lo, no ho feu fixament.

2. Petons i abraçades: no estem dient que no li agradin les carícies, però han de ser suaus i la majoria de vegades serà ell qui decideixi quan li vénen de gust. Pel que fa a les abraçades, fins i tot poden interpretar-les com una amenaça i respondre de manera negativa, ja que se senten acorralats.

3. Que l’ignoreu: als gats no els agraden les mostres d’afecte excessives, però tampoc que se’ls ignori. Si no li feu cas, pot “castigar-vos”, per exemple, fent pipi al vostre llit.

4. Les mudances: els gats són animals molt territorials, així que no els agradarà canviar de casa. En aquests casos, us recomanem que, una o dues setmanes abans de la mudança, prepareu una habitació a la qual serà la vostra nova llar amb el seu llit, els bols de menjar i aigua, els rascadors i el sorral.

5. Dormir i menjar en un mateix lloc. Com ja us hem dit, els gats són animals molt territorials, que necessiten tenir ben delimitat el seu territori i distribuït en zones: una zona amb el sorral, on farà les seves necessitats, i que estarà allunyada de la zona per menjar i de la zona per dormir.

6. Banyar-se: és cert que hi ha algunes races de gats (Bosc de Noruega, Siberià i Maine Coon), que gaudeixen d’un bon bany, però a la majoria no els agrada l’aigua.

7. Els dolços: generalment no els agraden, però en qualsevol cas no és bona idea donar-los ja que, per exemple, la xocolata conté teobromina, que pot provocar-los problemes cardíacs i, fins i tot, la mort per infart.

8. Que li poseu un cascavell: la imatge d’un gat amb un collaret i un cascavell (com el de la foto) és molt habitual però, en realitat, el so continuat que provoca pot ser molt estressant per a ells i, a més, no els permet estar alerta ni moure’s sigil·losament, que és part de la seva rutina.

9. Les olors fortes: encara que l’olfacte dels gats no està tan desenvolupat com el dels gossos, és molt precís i permet que, per exemple, a partir del segon dia de vida, els cadells ja reaccionin davant les olors desagradables. Durant tota la seva vida, rebutjaran olors fortes com la de l’all, els cítrics, la naftalina, el vinagre o la ceba.

10. El sorral brut: els gats són animals molt nets i per això “exigeixen” tenir la sorra sempre neta. No deixeu els excrements a la sorra diversos dies.

11. Els sorolls forts: els crits, la televisió a tot volum, els petards… Cal ser especialment acurats doncs poden ocasionar-los estrès i ansietat.

12. Viatjar en cotxe: no li agradarà gens estar en un espai tancat (cistella de transport) dins d’un altre espai tancat desconegut (cotxe), que es mou, i amb olors i sorolls que no coneix.

13. Les portes tancades. Això significa que no li permeteu tenir accés a tota la casa, que ell considera que és “seva” (heu de recordar que ell és qui us deixa viure-hi). A més, no pot satisfer la seva curiositat innata si les portes estan tancades.

14. Els canvis. Com als nens, als gats els agrada la rutina. Per aquest motiu, si voleu canviar alguna cosa en la vida de la vostra mascota (alimentació, mobiliari…) us recomanem fer-ho de forma gradual.

15. Que li toqueu la panxa. Quan es posen panxa amunt, molts amos interpreten que volen que els toquin la panxa, però és tot el contrari: aquesta postura indica ganes de joc, per la qual cosa en acostar la mà el resultat podria ser una mossegada o una esgarrapada.

16. Sortir a passejar. Un gat no és un gos i no necessita sortir a passejar. És més, per a un gat domèstic, sortir al carrer és sinònim d’estrès i confusió.

17. Que el desperteu. Com ja us explicàvem fa uns mesos al bloc, els gats dormen unes 17 hores al dia, ja que dormir és vital per a ells per moltes raons (per sentir-se amb energia, per regular la seva temperatura corporal…). Per això és important que respecteu el seu descans.

Sempre hi ha excepcions i hi ha gats als quals els encanta tot, o gairebé tot, el que hem enumerat aquí i, en canvi, odien altres coses, que a la majoria de gats els encanten.

Com aconseguir que s’acostumi al morrió?

L’ús del morrió en determinades races o circumstàncies és obligatori. Per exemple, pel que fa a les races de gossos potencialment perillosos, la normativa és molt clara i diu que “als espais d’ús públic (inclús platges o espais d’esbarjo habilitats especialment per a gossos) han d’anar lligats (màxim 2 metres de corretja) i proveïts de morrió (homologat i adequat a la raça)”. Però també en altres gossos o determinades situacions cada municipi pot ordenar l’ús de morrió quan les circumstàncies així ho aconsellin (trasllat en transport públic). Inclús en els gossos d’assistència, que acompanyen, per exemple, a les persones cegues, el morrió és obligatori en alguns casos.

En general, però, la percepció que es té del morrió és força negativa per l’ús que se li ha atribuït tradicionalment, com a element de càstig. En canvi, la realitat és ben diferent i no s’ha d’emprar mai amb aquesta funció. Us expliquem com fer que el vostre gos s’acostumi al morrió i no sigui per a ell ni un element estrany ni incòmode, i com evitar que el relacioni amb males experiències.

Recomanacions:

  • Primer, no li col·loqueu mai a la força, ja que si posar-li el morrió es converteix per a ell en una mala experiència, cada vegada anirà a pitjor: pot intentar escapar-se o adoptar una actitud agressiva quan us apropeu per posar-li el morrió.
  • Deixeu que el pugui olorar tranquil·lament i doneu-li un premi mentre ho fa.
  • Quan li poseu el morrió la primera vegada (sense lligar), deixeu-li un moment, traieu-li i doneu-li novament un premi. Augmenteu el temps amb el morrió cada vegada que li poseu. Passats uns dies, quan ja s’hagi habituat, lligueu bé el morrió i deixeu-li posat una estona per casa.
  • Poseu-li de tant en tant perquè sigui part de la rutina diària, encara que, en aquell moment, no l’hagi de portar.
  • Quan s’acostumi a portar-lo posat per casa, ja el podeu treure al carrer amb el morrió, però heu de continuar associant aquest element a estímuls positius: un premi, carícies, jugar amb ell o sortir a passejar.
  • Un morrió per a un cadell? Sí, és millor acostumar-lo des de petit, ja que hi ha llocs on el gos només podrà accedir si duu el morrió.

Per a què serveix?

SI

  • Per ajudar a socialitzar: si teniu un gos/sa una mica dominant o que té un comportament una mica agressiu amb altres gossos o amb les persones, el morrió serà molt útil per ajudar a la seva socialització sense que hi hagi cap risc i amb la supervisió d’un especialista, ja que us recordem que el morrió no s’ha de fer servir mai com a càstig.

NO

  • No li poseu només de manera excepcional o com a solució a un problema de por, d’agressivitat, perquè no es baralli amb altres gossos, per evitar que mossegui objectes… en aquests casos només farà que el problema empitjori.
  • Tampoc per evitar que bordi. El lladruc és habitual en els gossos en moltes situacions, i la solució no és posar el morrió.
  • Mai com a càstig: el 25% dels gossos amb els quals es fa servir el morrió amb aquesta finalitat reaccionen de manera agressiva en intentar posar-los el morrió.

En qualsevol dels tres casos anteriors, s’ha de buscar l’origen del problema: ansietat per separació, por, avorriment, demanda d’atenció… aquests problemes han de ser valorats i tractats per un especialista.

Quin triar?

Hi ha dos tipus de morrió bàsicament:

  • Morrió de cistella

    De cistella: permet que el gos esbufegui, begui, mengi premis… és més còmode i respirarà millor. En alguns ajuntaments, per exemple el de Barcelona, l’ordenança municipal sobre la tinença d’animals especifica que els morrions han de ser de cistella, “per permetre al gos obrir la boca, però tancats per davant per impedir la mossegada. Es prohibeixen els morrions que impedeixen al gos obrir la boca”.

  • De roba (cuir, niló…): Els morrions de roba no es recomanen, ja que per exemple, a l’estiu, poden afavorir que el gos pateixi un cop de calor. Aquests morrions no permeten que el gos esbufegui correctament, així que només són aptes per utilitzar-los en moments puntuals; si heu de treure a passejar el gos, que sigui amb un morrió de cistella.

Altres morrions, com el de forma de tub allargat estan prohibits en alguns municipis, ja que poden ser perjudicials. En tots els casos, és molt important:

  • Que sigui còmode: que pugui obrir la boca per esbufegar, badallar, beure…
  • Que no pesi molt, ni sigui massa gran ni, per descomptat, massa petit.

I si teniu qualsevol dubte, poseu-vos en contacte amb els especialistes en etologia de Mediterrani Veterinaris, clínica de referència al Camp de Tarragona, que us aconsellaran i orientaran en aquest i altres temes.

Què heu de fer si el vostre gos o gat s’ha perdut?  

El gos s’ha espantat o jugant ha sortit corrents i després ja no el trobeu, l’heu deixat lligat per entrar a algun lloc un moment i en tornar s’havia deslligat i ja no hi era, o ha sortit del jardí, del pati o de casa quan us heu despistat. Que els gats es perdin és encara més habitual perquè s’enfilen a balcons, finestres… perden l’equilibri i cauen o es llencen darrere un ocell o un altre gat. De fet, en el cas dels gats, hi ha fins i tot un nom per a aquesta situació, se’n diu la síndrome del gat paracaigudista. I amb l’arribada del bon temps, quan deixem finestres o balcons oberts, es disparen el nombre de casos: és l’accident més comú entre els gats domèstics, ja que afecta a més de la meitat dels felins. Sí, sí, com ho llegiu la meitat perquè ja ho diuen que la curiositat va matar el gat i si no, el va provocar alguna fractura o va fer que es perdés.

A la desaparició de l’animal segueix l’angoixa de l’amo que el busca per carrers i parcs propers, pregunta a les botigues del voltant o a les persones que passen: «Han vist un gos? Han vist un gat? És de tal color i tamany, porta collaret…».

A les xarxes és habitual llegir publicacions sobre gossos o gats que s’han perdut, ja que per aquest mitjà es pot fer difusió ràpidament i arribar a molta gent, i per tant augmenten les possibilitats de trobar-los. Últimament a la pàgina de Facebook de Mediterrani Veterinaris, per exemple, hem penjat i compartit unes quantes publicacions de gossos perduts. 

Què podeu fer per trobar-lo?

Les xarxes són una bona eina per ajudar a trobar mascotes perdudes, però seguiu també aquestes recomanacions:

Si està identificat amb microxip:

  • Trucar a l’Arxiu d’Identificació d’Animals de Companyia (AIAC) del Consell de Col·legis Veterinaris de Catalunya: 902 17 04 01 o 93 418 92 94.
  • Trucar també al Registre General d’Animals de Companyia de la Generalitat de Catalunya (ANICOM): 93 567 42 00.
  • Dirigiu-vos al Cos d’Agents Rurals: 93 561 70 00.
  • Notifiqueu-ho al vostre ajuntament: recordeu que la llei obliga a censar la mascota al vostre municipi. Conèixer el número de cens serà també útil per trobar els propietaris.
  • Notifiqueu-ho als veterinaris de la zona.
  • Adreceu-vos també als centres d’acollida d’animals domèstics i protectores que recullin animals perduts a la localitat.

A més:

  • El mètode més tradicional de penjar cartells també funciona. El cartell ha d’incloure una fotografia de l’animal (on es vegi bé) i descripció detallada, i el vostre contacte. Als cartells expliqueu també on s’ha perdut exactament, així serà més fàcil localitzar-lo.

Com evitar que es perdi

  • Primer de tot, identificar la vostra mascota amb el microxip, és la millor manera de facilitar la seva localització i que el pugueu recuperar en cas que es perdi. De fet, la Llei de protecció dels animals obliga a gossos, gats i fures a anar identificats amb microxip i a estar registrats als ajuntaments on viuen. També obliga a posar en el collaret una placa identificativa amb alguna dada del propietari (us recomanem que poseu el nom de l’animal i les vostres dades de contacte).
  • Si teniu un balcó, un pati o una terrassa, i l’animal surt a l’exterior, podeu col·locar xarxes gateres per protegir balcons i finestres, i evitar la síndrome del gat paracaigudista. Les xarxes són una opció molt econòmica i col·locar-les és fàcil.

I si trobeu un animal perdut o abandonat? 

L’altra cara de la moneda i una situació de la qual potser no es parla tant com seria necessari, és què hem de fer si trobem un animal perdut o abandonat. Us recordem com heu d’actuar en l’article que vam publicar l’estiu passat al nostre bloc.

 

Perquè ho destrossa tot? L’ansietat per separació

Gossos i gats de vegades mosseguen objectes, borden o miolen insistentment, orinen o vomiten i poden provocar un veritable caos. És una mena d'”impost revolucionari” que fan pagar als seus propietaris si els deixen moltes hores sols a casa –especialment si l’animal és molt nerviós–, de manifestar el seu desacord i el “patiment” que els provoca aquesta situació, i que té un nom: ansietat per separació.

Els especialistes asseguren que és un dels problemes més comuns i menys tractats en animals domèstics, i per això es recomana visitar un veterinari o un etòleg per poder diagnosticar-lo (els símptomes es podrien confondre amb altres malalties) i tractar-lo correctament.

Gos o gat?

En general, els gats s’adapten millor a quedar-se sols a casa, però també necessiten activitat i tenir contacte amb els seus propietaris. En cas contrari, poden acabar desenvolupant conductes agressives o tenir problemes d’ansietat, tot i que és un trastorn més freqüent en gossos.

Cadell o adult?

Pot afectar tant als cadells com als adults. Les causes són diverses: des del comportament normal dels cadells, que necessiten explorar el seu entorn i per fer-ho utilitzen la seva boca. També influeix el període de dentició (dels tres al cinc mesos), que els provoca dolor i l’únic alleujament que troben és mossegar coses.

En general, amb els gossos adults hi ha menys problemes. Tot i això, no és només una qüestió d’edat, també és important l’experiència que hagin tingut: per exemple, en els gossos adoptats després d’haver estat abandonats, n’hi ha molts que mostren problemes relacionats amb la separació del propietari. També pot tractar-se d’un problema de conducta, o de poc exercici físic o de contacte social.

Pautes a seguir:

  • Primer de tot, paciència.
  • Comprar joguines que l’estimulin i l’entretinguin durant una bona estona, i a la nostra tornada obsequiar-lo amb premis i llaminadures per reforçar les conductes positives.
  • Vigileu-lo mentre esteu a casa i si agafa coses vostres, heu de renyar-lo immediatament i canviar-li per les seves joguines.
  • L’avorriment, la manca d’exercici o la hiperactivitat se solucionen “cansant” l’animal amb sortides més llargues, jocs

Per Sant Jordi, les mascotes també són protagonistes

És Sant Jordi i avui els carrers s’ompliran de gent que compra llibres i roses per a regalar a la seva parella, família o amics, però en una jornada assenyalada al calendari com a “Dia del Llibre” no s’hi val regalar qualsevol lectura i per encertar cal tenir en compte sobretot les preferències de qui llegeix. Les editorials ja fa setmanes que promocionen els seus llibres per aconseguir que surtin a les llistes de les obres més venudes. Des de Mediterrani Veterinaris, però, us fem algunes propostes per aquest Sant Jordi on la majoria dels protagonistes són peluts i també tenen quatre potes. Segur que molts dels llibres que us recomanem avui no sortiran demà a les llistes dels més venuts, però tenen l’èxit assegurat entre els amants dels animals.

 

“Lo que no sé de los animales”

Jenny Diski

Editorial Seix Barral

Què sap la Jenny Diski dels animals? No gaire i per això va decidir escriure aquest llibre. En la seva recerca, l’autora recorda els animals de peluix o els que apareixien en els llibres infantils i en els dibuixos de la tele. A més, parla dels animals amb els quals ha conviscut, que s’ha trobat i els que ha temut. També entrevista a científics i observa a la seva mascota o als elefants a Kenya per trobar la clau de la complexa relació entre els humans i els animals.

 

“Arthur: el perro que atravesó la jungla para encontrar un hogar”

Mikael Lindnord

Editorial La esfera de los libros

“Trobar l’Arthur i emportar-me’l a casa és el millor que he fet”, tot i que al principi de la història l’autor no opinava el mateix, ja que Mikael Lindnord, capità d’un equip suec de raids d’aventura, havia de recórrer 700 quilòmetres per Sud-amèrica. Un dia li va llançar una mandonguilla a un gos i el gos va seguir al grup. Van tractar de despistar-lo, però no ho van aconseguir, i l’equip de Mikael i el gos van arribar junts a la meta. Després d’això, Mikael va decidir que faria tot el possible per emportar-se l’Arthur a casa seva, a Suècia.

 

“El gato que enseñaba a ser feliz”

 Rachel Wells

Duomo Editorial

Edgar Road és un carrer típic de Londres, on la gent habitualment ni se saluda. Fins que arriba l’Alfie, un gat preciós, que a poc a poc canvia la vida de la família que l’ha acollit. L’Alfie té un do únic, ja que és capaç de descobrir els secrets més ben guardats. Una novel·la sobre l’amor, l’amistat i les relacions entre els éssers humans i també entre els humans i els animals.

 

“El reino de los animales”

Jesús Mosterín

Alianza Editorial

Aquesta és una obra apassionant que ens submergeix en les grans qüestions de la filosofia i de la biologia. Què és la vida? Què som els animals? D’on venim? L’autor, reconegut filòsof, ha contribuït decisivament a la defensa dels drets dels animals. El llibre convida a obrir els ulls i a gaudir de la riquesa i la bellesa del regne animal.

 

“La vida con un perro es más feliz”

Emilio Ortiz

Editorial Temas de hoy

Els gossos prenen la paraula per explicar les seves experiències i la seva relació amb els humans. La Tana, per exemple, una femella bòxer de dos anys, explica com la seva raça no és agressiva sinó ben al contrari, i la Sari, una golden retriever de tres anys, mostra la seva fidelitat sense límits. Aquest llibre us ajudarà a conèixer millor al vostre fidel amic; a entendre com funciona el seu cervell per interpretar les seves emocions i manies; què hi ha darrere d’aquesta mirada plena de tendresa, i a descobrir com és de fascinant la vida amb ell. I per això, l’autor va intentar ficar-se en la pell d’un gos.

 

“El método Catfulness”

Paolo Valentino i Marianna Coppo

Editorial Urano

Aquest llibre és un programa en set setmanes de mindfulness inspirat en la saviesa dels gats i amb il·lustracions en color de Marianna Coppo. El llibre ens convida a veure la vida a través de la mirada sàvia, curiosa i serena dels nostres amics felins. Els gats mengen quan tenen gana, beuen quan tenen set, dormen quan tenen son… viuen sempre en el present, no s’obsessionen amb el passat ni es preocupen pel que pugui passar en el futur, i això és precisament el que ensenya el mindfulness.

 

“El país de los pájaros que duermen en el aire”

Mónica Fernández Aceytuno

Editorial Espasa Libros

Aquest llibre-guia de natura-poemari fa un repàs de forma entenedora per la diversitat de la flora  i la fauna de cada regió d’Espanya. El volum, amb gairebé 400 pàgines, inclou dibuixos i explicacions fàcils d’entendre. Aquest catàleg de natura està ordenat seguint els mesos de l’any, del gener al desembre.

 

I PER ALS PETITS LECTORS:

  • “Mi primer gran libro de los animales”
    National Geographic
    Pingüins, lleons, girafes, granotes, papallones… i molts més! A les pàgines d’aquest llibre descobrireu més de trenta espècies d’animals i com viuen.
  • “Gossos i gats sota la lupa dels científics” 
    Antonio Fischetti
    Editorial Nordica
    Què volen dir els lladrucs d’un gos? Per què serveixen els bigotis del gat?  Aquest llibre documental amb format d’àlbum il·lustrat (per lectors a partir de 6 anys) explora el comportament d’aquests animals domèstics.

Mediterrani Veterinaris us desitja un Feliç Sant Jordi amb les vostres mascotes! Contacteu amb nosaltres si voleu fer qualsevol consulta sobre la salut de la vostra mascota i recordeu que la clínica disposa de Servei d’Urgències les 24 hores, 365 dies a l’any.

L’embaràs psicològic de les gosses: com afrontar-lo

La pseudogestació és el que es coneix col·loquialment com “embaràs psicològic”. No és una alteració psicològica, com molts pensen, ja que la gossa presenta els mateixos símptomes i signes que tindria en una gestació real, tot i que en realitat no està embarassada: es pot observar una inflamació de les mames (fins i tot produeixen llet) i de l’abdomen, i canvis de comportament.

Apareix aproximadament entre 6 i 14 setmanes després del zel i és una qüestió hormonal.

Símptomes

  • En l’àmbit físic, el primer símptoma a aparèixer és la pujada de llet, el que se’n diu “lactància de pseudogestació”.
  • També apareixen canvis en el comportament, ja que la gossa actua com si realment tingués cadells (nidificació): “adopció” d’objectes com ninos i els cuida com si fossin els seus cadells. Pot mostrar-se més agitada i nerviosa, i inclús agressiva.

Aquests símptomes desapareixeran en uns 10 dies i en la majoria de casos sense més conseqüències, però el que sí que ens hauria de preocupar són els signes de mastitis, que pot predisposar a una infecció. En aquests casos, serà necessària la visita a l’especialista, que serà qui recomanarà el tractament més adient: fàrmacs inhibidors de la prolactina o per tractar el dolor i la inflamació de les mames.

Normalment, la gossa que ha patit una pseudogestació després del zel té moltes probabilitats de repetir el procés en els següents zels.

Recomanacions

  • Heu d’evitar que la gossa es llepi les mames, ja que això estimula la producció de llet.
  • Heu de provar de distreure l’animal amb altres activitats, com per exemple treure’l a passejar més temps del que és habitual, jugar al frisbee, llençar-li la pilota, jugar a estirar la corda… A més, hauríem d’aprofitar el temps que som fora perquè una altra persona amagui els ninos o objectes “adoptats”.
  • Per prevenir aquest trastorn el millor seria esterilitzar-la.

I si teniu qualsevol dubte, poseu-vos en contacte amb els especialistes en etologia de Mediterrani Veterinaris, clínica de referència al Camp de Tarragona, que compta amb serveis de totes les especialitats i us ofereix la possibilitat de realitzar qualsevol prova al mateix centre.

I ara que tenim un bebè ¿com anirà amb la nostra mascota?

L’arribada d’un bebè a la família es tradueix en moltes atencions cap al petit, i això és normal, però si teniu una mascota, aquesta pot creure que la deixeu de costat. Per evitar situacions de risc, el millor és que la vostra mascota relacioni l’arribada del bebè amb coses positives per a ella. I que, des del primer moment, deixeu que la mascota s’acosti per “conèixer” al nouvingut.

  • No separeu al bebè de l’animal de manera sobtada. Si ho feu, la vostra mascota pot entendre que ha perdut el seu lloc a la família i que el bebè ha ocupat el seu lloc.
  • Podeu donar algunes llaminadures a la vostra mascota perquè associï l’arribada del petit amb coses positives.
  • Si el bebè plora i l’animal es posa nerviós, intenteu tranquil·litzar-lo i acariciar-lo, de manera que la vostra mascota s’acostumi al plor.
  • El millor és que el gos comprovi que quan el nen està despert i actiu, també esteu pendents d’ell i seguiu dedicant-li carícies, jocs, passejos, menjar o qualsevol altra cosa que li agradi. Així la vostra mascota associarà els bons moments amb el petit.
  • No deixeu el bebè sol amb la vostra mascota. Encara que el vostre gos o gat siguin molt bons i tranquils, li poden fer mal simplement en voler jugar amb el petit.

Uns mesos després…

Els primers mesos, el bebè encara és massa petit per relacionar-se amb la vostra mascota, però no trigarà a fer-ho. Començarà a intentar agafar-lo, estirar-li la cua, les orelles o el que estigui al seu abast.

És necessari, doncs, que prepareu a la teva mascota per a aquest moment i així evitar qualsevol problema. Podeu simular els gestos que faria el bebè amb el vostre gos o gat i comprovar com reacciona: si es queda relaxat, si s’allunya o s’amaga, si s’hi torna…

Amb aquests consells, veureu com en poc temps, el vostre bebè i la vostra mascota acabaran convertint-se en els millors amics. Finalment, recordeu que si teniu algun dubte, podeu consultar amb els especialistes de Mediterrani Veterinaris.

Per què els gats dormen tantes hores?

Els gats dormen unes 17 hores al dia, així que si penseu que es passen el dia dormint teniu raó. Dormen tant de nit com de dia, però bona part d’aquest temps no estan profundament adormits (encara que ho sembli). Durant el somni lleuger, les seves orelles solen estar aixecades i responen als sorolls ambientals. També pot ser que moguin una mica la cua o fins i tot que mantinguin un ull mig obert, per això es despertaran i respondran de seguida a qualsevol estímul. En canvi, durant el somni profund, la seva posició, també la de les orelles, serà molt més relaxada, i podria ser que fins i tot li tremolin o mogui les potes.

Els gats són més flexibles que altres mamífers i per això és habitual veure’ls dormint en posicions divertides, i gairebé impossibles: arraulits, asseguts, panxa amunt… i a qualsevol lloc.

Dormir per sobreviure

Que dormin tantes hores no vol dir que siguin uns mandrosos, sinó que dormir és vital per a ells per moltes raons. Us expliquem quines són:

  • A l’hivern, necessiten dormir més: quan la temperatura és baixa, els gats dormen encara més temps per estalviar energia i mantenir la temperatura del seu cos. Posar-se a dormir sota el sol també els ajuda a regular la temperatura.
  • Per caçar: Fins i tot els gats domèstics dediquen una gran quantitat d’energia a la cacera, encara que sigui d’una joguina. Aguaiten, es manté alerta, persegueixen, s’abalancen i això requereix gran quantitat d’energia, que aconsegueixen en part dormint.
  • L’edat: els gats nadons i els més grans dormen més.
  • Per avorriment: un gat avorrit opta per passar el temps dormint.
  • En períodes de zel: quan els gats estan en zel dormen menys, ja que dediquen més temps a marcar el territori, buscar femelles, etc.

Per aquestes i altres raons, heu de respectar el descans dels felins. I per això també és molt important que si observeu canvis importants en els seus hàbits de somni, visiteu a un especialista. L’excés pot ser sinònim de dolor o malaltia i que dormin poc pot ser conseqüència de problemes de tiroides. Així que si us sembla que el vostre gat dorm més o menys del que és habitual en ell, consulteu amb el veterinari.

El marcatge amb les ungles dels gats

Els gats rasquen amb les ungles determinades superfícies. És una forma de marcar el seu territori, especialment la zona de descans, on dormen.

Aquesta conducta, si es “dirigeix” cap als mobles, sofàs de pell, cadires o determinats objectes del mobiliari pot suposar un problema per als propietaris i, de fet, és motiu de consulta freqüent en la clínica veterinària.

Aquest comportament, com hem dit, té una funció de marcatge, entre d’altres: el rascat deixa tant un senyal visual com olfactiu (per la secreció de les glàndules interdigitals). Hem de també tenir en compte que els gats utilitzen les ungles per defensar-se quan es barallen amb altres animals, així que és normal que el seu instint els porti a rascar per tenir-les sempre a punt.

Des de ben petit, el gat comença a manifestar aquesta conducta, i és aleshores quan podem acostumar l’animal a rascar determinades superfícies i evitar que destrossi altres, com mobles.

Per exemple, aquest comportament es pot frenar si instal·lem un rascador a prop de la seva àrea de descans.

Solucions:

El millor és educar el gat des que és cadell i ensenyar-lo on pot esgarrapar i on no, però en el cas que l’animal ja hagi adquirit l’hàbit de rascar superfícies no adequades des del nostre punt de vista, també hi ha solucions:

  • Per evitar que s’esmolin les ungles al mobiliari, el millor és adquirir rascadors, que es fabriquen específicament per a aquesta funció. L’haureu de col·locar prop del lloc escollit per l’animal per rascar i barrar-li el pas al lloc on no voleu que rasqui.
  • Quan intenti rascar sobre una superfície que no voleu, heu de dir-li “No” i després portar-lo al lloc específic que heu preparat perquè pugui rascar i fregar-li les potes de dalt a baix imitant el mateix moviment que ell fa. No el colpegeu mai o el crideu.
  • També se li poden tallar les ungles periòdicament (1 vegada al mes), amb molta cura per assegurar-vos que no talleu massa i que no toqueu vasos sanguinis, el que causaria una hemorràgia, simplement es tracta de retallar la punta afilada. Si no podeu (perquè el gat no es deixa) o dubteu com fer-ho, és millor que el porteu al veterinari.

No a la cirurgia

L’extirpació de les ungles és una cirurgia molt agressiva i actualment està prohibida perquè es tracta d’una amputació no terapèutica, ja que a més de causar dolor postquirúrgic també afecta negativament la vida diària del gat. Per exemple, pot provocar problemes posturals i modificar la manera natural de caminar i moure’s del gat.

Sí, es pot educar un gat

Al contrari del que molts pensen, els gats, com qualsevol altre animal, també es poden ensinistrar. El millor mètode per ensinistrar un gat és el que es coneix com a “reforç positiu” (ja vam parlar en el post anterior Com prevenir problemes de conducta: ensinistrar). Aquesta tècnica aconsegueix que l’animal associï un comportament amb un premi fins que l’interioritza i ja no cal el premi perquè faci el que li hem ensenyat. Per exemple, podeu acariciar-lo quan s’afili les ungles al rascador i també el podeu premiar amb alguna “llaminadura”.