La medicina interna és la part de la veterinària que s’ocupa de la prevenció, diagnòstic i tractament de les malalties que en principi no necessiten resolució quirúrgica.

Entrades

La síndrome de disfunció cognitiva: l’alzheimer dels gossos

El Baloo és un golden retriever de 10 anys. Darrerament es mostra més ansiós, juga menys, dorm moltes hores durant el dia i sembla com si no reconegués persones o coses. El seu propietari creu que és normal, que s’està fent gran, però la realitat és que el Baloo té síndrome de disfunció cognitiva (SDC), que es coneix com l’Alzheimer dels gossos. Fins a un 35% dels gossos geriàtrics (de més de 8 anys) podria patir aquesta malaltia, però encara hi ha molts casos sense diagnosticar.

Si abans els gossos vivien entre 9 i 12 anys, ara estan més ben cuidats i l’esperança de vida s’ha anat allargant: arriba als 16 i, fins i tot, als 18 anys. Això, vol dir que l’etapa de la vellesa és molt més llarga i, com en el cas de les persones, va lligada a determinades malalties. Una de les més habituals és la síndrome de disfunció cognitiva (SDC). Es coneix com l’Alzheimer dels gossos perquè els estudis han confirmat que els símptomes són molt similars als dels humans: deteriorament de la memòria o de la capacitat per realitzar activitats quotidianes, canvis en el comportament…

La majoria dels símptomes són evidents, però molts cops s’associen al fet que l’animal s’ha fet gran i no s’hi dóna importància, però en realitat no té res a veure amb el deteriorament cognitiu normal que experimenten els gossos a partir de determinada edat.

Pareu atenció si…

  • Borda a la nit (per l’alteració del cicle de son i vigília). Els gossos amb SDC es desvetllen a la nit i dormen més de dia i en hores que no solien fer-ho.
  • Està menys actiu, i juga i interactua menys amb el seu entorn social: mostra menys interès per les carícies o els jocs amb el propietari/propietària. Paraules que abans coneixia i el feien reaccionar poden deixar-lo ara indiferent, com si no les reconegués.
  • Es mostra més ansiós del que acostumava a estar abans.
  • Es desorienta en llocs que anteriorment coneixia i camina més lentament, com analitzant l’entorn abans d’avançar o deambula sense un rumb clar.
  • Torna a defecar o fer pipi a dins de casa.

Què podeu fer?

  • Primer de tot, davant d’aquests símptomes i encara que molts ho atribueixin a l’envelliment normal, cal fer una visita al veterinari per descartar altres patologies com, per exemple, un tumor cerebral o alteracions metabòliques, i detectar si realment es tracta o no de demència senil.
  • Un cop fet el diagnòstic, en les primeres fases, el millor que podeu fer és jugar amb ells: amagar-los joguines al sofà o llaminadures per casa estimula el seu cervell. No heu de deixar-los dormir tot el dia.
  • Mantenir una rutina en els horaris de menjar i sortir a passejar, evitar canvis a casa i tornar a ensenyar-li els hàbits que ha perdut amb paciència i molta estima.
  • Els suplements d’antioxidants milloren alguns dels símptomes com la desorientació o la pèrdua de memòria de manera bastant ràpida i efectiva.
  • Si la malaltia ja està en fase avançada quan la descobriu, l’especialista pot aconsellar algun fàrmac per millorar la vascularitat cerebral i controlar l’ansietat.

Contacteu amb nosaltres i els especialistes de Mediterrani Veterinaris us assessoraran sobre el diagnòstic i el tractament més recomanable per a la vostra mascota.

Per Sant Jordi, les mascotes també són protagonistes

És Sant Jordi i avui els carrers s’ompliran de gent que compra llibres i roses per a regalar a la seva parella, família o amics, però en una jornada assenyalada al calendari com a “Dia del Llibre” no s’hi val regalar qualsevol lectura i per encertar cal tenir en compte sobretot les preferències de qui llegeix. Les editorials ja fa setmanes que promocionen els seus llibres per aconseguir que surtin a les llistes de les obres més venudes. Des de Mediterrani Veterinaris, però, us fem algunes propostes per aquest Sant Jordi on la majoria dels protagonistes són peluts i també tenen quatre potes. Segur que molts dels llibres que us recomanem avui no sortiran demà a les llistes dels més venuts, però tenen l’èxit assegurat entre els amants dels animals.

 

“Lo que no sé de los animales”

Jenny Diski

Editorial Seix Barral

Què sap la Jenny Diski dels animals? No gaire i per això va decidir escriure aquest llibre. En la seva recerca, l’autora recorda els animals de peluix o els que apareixien en els llibres infantils i en els dibuixos de la tele. A més, parla dels animals amb els quals ha conviscut, que s’ha trobat i els que ha temut. També entrevista a científics i observa a la seva mascota o als elefants a Kenya per trobar la clau de la complexa relació entre els humans i els animals.

 

“Arthur: el perro que atravesó la jungla para encontrar un hogar”

Mikael Lindnord

Editorial La esfera de los libros

“Trobar l’Arthur i emportar-me’l a casa és el millor que he fet”, tot i que al principi de la història l’autor no opinava el mateix, ja que Mikael Lindnord, capità d’un equip suec de raids d’aventura, havia de recórrer 700 quilòmetres per Sud-amèrica. Un dia li va llançar una mandonguilla a un gos i el gos va seguir al grup. Van tractar de despistar-lo, però no ho van aconseguir, i l’equip de Mikael i el gos van arribar junts a la meta. Després d’això, Mikael va decidir que faria tot el possible per emportar-se l’Arthur a casa seva, a Suècia.

 

“El gato que enseñaba a ser feliz”

 Rachel Wells

Duomo Editorial

Edgar Road és un carrer típic de Londres, on la gent habitualment ni se saluda. Fins que arriba l’Alfie, un gat preciós, que a poc a poc canvia la vida de la família que l’ha acollit. L’Alfie té un do únic, ja que és capaç de descobrir els secrets més ben guardats. Una novel·la sobre l’amor, l’amistat i les relacions entre els éssers humans i també entre els humans i els animals.

 

“El reino de los animales”

Jesús Mosterín

Alianza Editorial

Aquesta és una obra apassionant que ens submergeix en les grans qüestions de la filosofia i de la biologia. Què és la vida? Què som els animals? D’on venim? L’autor, reconegut filòsof, ha contribuït decisivament a la defensa dels drets dels animals. El llibre convida a obrir els ulls i a gaudir de la riquesa i la bellesa del regne animal.

 

“La vida con un perro es más feliz”

Emilio Ortiz

Editorial Temas de hoy

Els gossos prenen la paraula per explicar les seves experiències i la seva relació amb els humans. La Tana, per exemple, una femella bòxer de dos anys, explica com la seva raça no és agressiva sinó ben al contrari, i la Sari, una golden retriever de tres anys, mostra la seva fidelitat sense límits. Aquest llibre us ajudarà a conèixer millor al vostre fidel amic; a entendre com funciona el seu cervell per interpretar les seves emocions i manies; què hi ha darrere d’aquesta mirada plena de tendresa, i a descobrir com és de fascinant la vida amb ell. I per això, l’autor va intentar ficar-se en la pell d’un gos.

 

“El método Catfulness”

Paolo Valentino i Marianna Coppo

Editorial Urano

Aquest llibre és un programa en set setmanes de mindfulness inspirat en la saviesa dels gats i amb il·lustracions en color de Marianna Coppo. El llibre ens convida a veure la vida a través de la mirada sàvia, curiosa i serena dels nostres amics felins. Els gats mengen quan tenen gana, beuen quan tenen set, dormen quan tenen son… viuen sempre en el present, no s’obsessionen amb el passat ni es preocupen pel que pugui passar en el futur, i això és precisament el que ensenya el mindfulness.

 

“El país de los pájaros que duermen en el aire”

Mónica Fernández Aceytuno

Editorial Espasa Libros

Aquest llibre-guia de natura-poemari fa un repàs de forma entenedora per la diversitat de la flora  i la fauna de cada regió d’Espanya. El volum, amb gairebé 400 pàgines, inclou dibuixos i explicacions fàcils d’entendre. Aquest catàleg de natura està ordenat seguint els mesos de l’any, del gener al desembre.

 

I PER ALS PETITS LECTORS:

  • “Mi primer gran libro de los animales”
    National Geographic
    Pingüins, lleons, girafes, granotes, papallones… i molts més! A les pàgines d’aquest llibre descobrireu més de trenta espècies d’animals i com viuen.
  • “Gossos i gats sota la lupa dels científics” 
    Antonio Fischetti
    Editorial Nordica
    Què volen dir els lladrucs d’un gos? Per què serveixen els bigotis del gat?  Aquest llibre documental amb format d’àlbum il·lustrat (per lectors a partir de 6 anys) explora el comportament d’aquests animals domèstics.

Mediterrani Veterinaris us desitja un Feliç Sant Jordi amb les vostres mascotes! Contacteu amb nosaltres si voleu fer qualsevol consulta sobre la salut de la vostra mascota i recordeu que la clínica disposa de Servei d’Urgències les 24 hores, 365 dies a l’any.

La vacunació dels cadells: quan i perquè

Segur que han escoltat moltes vegades allò de què “prevenir és millor que curar”, i és veritat que, davant moltes malalties, les vacunes són la millor manera de prevenir. Els primers mesos de vida, quan el cadell entra en contacte amb l’exterior, és quan té més probabilitats de contraure alguna malaltia i la vacunació ajudarà al fet que tingui una bona salut. I en el cas dels gats, encara que no surtin de casa, també cal administrar-les.

El sistema immunitari és el responsable de protegir l’organisme, també el de les mascotes, d’agents infecciosos externs. Ho fa gràcies als anticossos (defenses que protegiran l’animal davant d’una possible infecció).

La vacunació estimula el sistema immunitari per a la fabricació d’anticossos. La protecció que se n’obté durant la primera dosi és relativa, però si s’administra una segona dosi és més alta i el mateix succeeix amb una tercera.

Incompatibilitat entre la immunitat materna i les vacunes

Tant per als gats com per als gossos, l’alletament assegura la protecció contra infeccions i per això es recomanable que els cadells estiguin amb la mare fins a les 5-7 setmanes de vida, si és possible. Això els permetrà adquirir el màxim nivell de defenses a través de la llet de la mare. Les mares transmeten anticossos directament als seus cadells. Aquesta immunització, anomenada passiva –a diferència de la de les vacunes, que es coneix com a activa–, només proporciona una protecció durant un temps determinat, però l’avantatge és que ho fa de forma immediata.

L’inconvenient, si és que se’n pot considerar així, és que la immunitat que proporciona la mare als seus cadells durant la lactància (transferida pel calostre) bloqueja la immunitat de les vacunes i fa que no siguin efectives.

Per això durant les primeres setmanes i fins acabat el deslletament no es comença a vacunar (a partir de les 8 setmanes).

Protecció contra moltes malalties

  • En els gossos, la vacunació els pot protegir contra les següents malalties: la parvovirosi, la coronavirosi, el brom, l’hepatitis infecciosa canina, la leptospirosi, la tos de les gosseres i la ràbia. I des de 2012, hi ha vacuna contra la leishmània que, en cas de gossos en risc, s´aplicarà anualment.
  • En els gats, les vacunes els protegeixen de: la rinotraqueitis felina, la panleucopènia, la calicivirosi, la clamidiosi, la leucèmia, la peritonitis infecciosa felina i la ràbia.

Recordeu que la vacunació requereix una visita prèvia al veterinari, que és qui l’ha d’administrar.

Caldrà revacunar l’animal cada any per garantir la immunització. Contacteu amb nosaltres i els especialistes de Mediterrani Veterinaris us assessoraran sobre el pla de vacunació més recomanable per a la vostra mascota.

L’embaràs psicològic de les gosses: com afrontar-lo

La pseudogestació és el que es coneix col·loquialment com “embaràs psicològic”. No és una alteració psicològica, com molts pensen, ja que la gossa presenta els mateixos símptomes i signes que tindria en una gestació real, tot i que en realitat no està embarassada: es pot observar una inflamació de les mames (fins i tot produeixen llet) i de l’abdomen, i canvis de comportament.

Apareix aproximadament entre 6 i 14 setmanes després del zel i és una qüestió hormonal.

Símptomes

  • En l’àmbit físic, el primer símptoma a aparèixer és la pujada de llet, el que se’n diu “lactància de pseudogestació”.
  • També apareixen canvis en el comportament, ja que la gossa actua com si realment tingués cadells (nidificació): “adopció” d’objectes com ninos i els cuida com si fossin els seus cadells. Pot mostrar-se més agitada i nerviosa, i inclús agressiva.

Aquests símptomes desapareixeran en uns 10 dies i en la majoria de casos sense més conseqüències, però el que sí que ens hauria de preocupar són els signes de mastitis, que pot predisposar a una infecció. En aquests casos, serà necessària la visita a l’especialista, que serà qui recomanarà el tractament més adient: fàrmacs inhibidors de la prolactina o per tractar el dolor i la inflamació de les mames.

Normalment, la gossa que ha patit una pseudogestació després del zel té moltes probabilitats de repetir el procés en els següents zels.

Recomanacions

  • Heu d’evitar que la gossa es llepi les mames, ja que això estimula la producció de llet.
  • Heu de provar de distreure l’animal amb altres activitats, com per exemple treure’l a passejar més temps del que és habitual, jugar al frisbee, llençar-li la pilota, jugar a estirar la corda… A més, hauríem d’aprofitar el temps que som fora perquè una altra persona amagui els ninos o objectes “adoptats”.
  • Per prevenir aquest trastorn el millor seria esterilitzar-la.

I si teniu qualsevol dubte, poseu-vos en contacte amb els especialistes en etologia de Mediterrani Veterinaris, clínica de referència al Camp de Tarragona, que compta amb serveis de totes les especialitats i us ofereix la possibilitat de realitzar qualsevol prova al mateix centre.

Els gats i la síndrome urològica felina

Els ronyons eliminen les toxines de la sang i formen l’orina, i les vies urinàries s’encarreguen de recollir l’orina i d’eliminar-la cap a l’exterior. La malaltia de les vies urinàries inferiors del gat o síndrome urològica felina és una afecció caracteritzada per la presència de cristalls minerals que irriten les parets d’aquestes vies i que poden arribar a obstruir la uretra.

Els signes clínics que us poden fer sospitar que la vostra mascota pateix aquesta malaltia són:

  • orina en llocs inhabituals.
  • va freqüentment a la caixa de l’arena.
  • en orinar miola i sembla que faci esforç.
  • l’orina està tacada de sang.
  • el gat està deprimit, vomita, no vol menjar…

Tot plegat pot acabar derivant en obstrucció i bloqueig total de les vies urinàries, sobretot en gats mascles, perquè tenen la uretra més llarga i estreta. El bloqueig de les vies urinàries impedeix als ronyons eliminar toxines de l’organisme i pot produir un estat de depressió, debilitat, pèrdua de la gana, vòmits, dolors i fins i tot la mort.

Es tracta d’una malaltia causada per múltiples factors, com ara l’obesitat, l’alimentació, la reduïda ingesta d’aigua, l’estrès… i també es pot desenvolupar associada a altres malalties, com neoplàsies.

El tractament és individualitzat per a cada cas concret, però pot consistir en un canvi de dieta, antibioteràpia, reducció de pes o hospitalització amb fluïdoteràpia. En gats obstruïts caldrà passar una sonda urinària a través de la uretra per a permetre el flux d’orina.

Si sospites que el teu gat pot tenir una malaltia de vies urinàries inferiors, no dubtis a contactar amb nosaltres i us concertarem cita amb els professionals de medicina general i interna de Mediterrani Veterinaris. Sempre al vostre costat i al de la vostra mascota!

Gossos, gats i l’otitis externa

S’entén per otitis externa una inflamació del conducte auditiu extern, i és una de les causes més habituals per les quals un gos o un gat visiten el veterinari. Els símptomes típics, i que alerten el propietari, són les sacsejades de cap, dolor i picor a la zona de l’oïda, mala olor i presència d’un excés de cera de diferents aspectes, o fins i tot de pus, a la zona d’entrada del conducte auditiu.

Entre les principals causes d’otitis externa hi ha l’entrada de cossos estranys a l’interior del conducte, així com les al·lèrgies. Especialment en gats, la majoria d’otitis són provocades per la presència d’àcars a l’oïda que produeixen una cera de color fosc. En tots els casos, cal tenir en compte que les otitis poden ser un problema molt greu si no es prenen mesures a temps.

També hi ha una sèrie de característiques anatòmiques, fisiològiques i ambientals que per si soles no provoquen otitis, però que augmenten la predisposició a patir aquesta malaltia. Entre elles trobem la falta de ventilació del conducte auditiu (típic de races amb les orelles caigudes), la presència d’abundants pèls a l’entrada de l’oïda o l’excés d’humitat a l’interior de l’orella (en els gossos que els agrada molt l’aigua, per exemple).

En funció de la causa que hagi produït l’otitis externa, el tractament a aplicar és un o un altre. És per això que quan apareguin els signes descrits anteriorment cal acudir al veterinari com més aviat millor, ja que serà l’encarregat d’establir el protocol diagnòstic i el tractament adequat.

Per a qualsevol altra qüestió, contacteu amb nosaltres i us concertarem cita amb els professionals de medicina general i interna de Mediterrani Veterinaris. Ja sabeu que estem a la vostra disposició per oferir-vos el millor servei!

I si em trobo un animal malferit?

Molts de nosaltres som amants de la natura i ens agrada sortir al camp, a la muntanya o a la costa a gaudir de l’entorn. De ben segur que molts ho farem aprofitant aquests dies de Setmana Santa! Però en algunes d’aquestes excursions podem trobar animals salvatges autòctons (sobretot aus) ferits per trets de caçadors, amb cremades causades per fils elèctrics… En aquests casos se’ns planteja el dubte de què fer amb ells.

Col·laboració amb els Agents Rurals

Quan ens trobem amb un animal malferit la millor opció és contactar amb el cos d’Agents Rurals, que s’encarregaran de portar-lo a Mediterrani Veterinaris. Al nostre centre rebrà les primeres cures per a poder ser traslladat al Centre de Recuperació de Fauna Salvatge de Torreferrussa, a Santa Perpètua de Mogoda, on se’n faran càrrec abans de poder-lo alliberar de nou.

Per posar-vos en contacte amb els Agents Rurals podeu fer-ho a través del telèfon de control de la zona de Tarragona, el 977 553 308, o el telèfon d’emergències 112. En aquest enllaç podeu consultar també els telèfons de la resta de zones de Catalunya.

A Mediterrani Veterinaris estrenem pàgina web!

Benvinguts a la nova pàgina web de l’hospital Mediterrani Veterinaris! Com haureu pogut comprovar, hem fet una renovació a fons de la nostra presència a Internet, i tornem amb una nova imatge renovada que esperem que us agradi i us resulti interessant.

Si navegueu una mica pel web podreu conèixer els membres del nostre equip, tots els serveis que oferim, l’ampli ventall d’especialitats que posem a disposició de la vostra mascota o les modernes instal·lacions del nostre hospital veterinari. També hem creat un espai web que anirem actualitzant amb notícies, novetats del dia a dia o informació d’interès que compartirem amb tots vosaltres, amb qui tenim una cosa en comú: el nostre amor pels animals. Alhora, també ens agradarà que ens expliqueu les vostres històries, i per això també hem creat un nou apartat a la web que us convidem a visitar i, fins i tot, a omplir d’anècdotes, experiències i records viscuts amb els vostres animals a casa nostra.

Tot i les novetats web, nosaltres no hem canviat gens! Som els de sempre i ens trobareu al lloc de sempre, oberts 24 hores al dia, els 365 dies de l’any, per atendre les urgències i resoldre qualsevol dubte o atenció que necessiti la vostra mascota. Podeu comptar sempre amb nosaltres, ja ho sabeu, perquè si nosaltres som on som és per tots els que en aquests més de 30 anys heu confiat en nosaltres. Només us podem donar les gràcies: gràcies per fer-nos confiança i gràcies per estar al nostre costat. I ara, també, per seguir-nos en el món digital.

Així doncs, continuarem fent camí! Sempre al vostre servei i al de la vostra mascota.