Hospital veterinari de referència a Tarragona, amb més de 30 anys d’experiència i un ampli equip de professionals especialitzats.

Entrades

Gossos de rescat: herois de quatre potes

Treballen a contrarellotge al costat dels guies dels equips d’emergència, i ho fan en entorns sorollosos i perillosos, enmig del tràfec d’ambulàncies i excavadores, i amb el risc de l’ensorrament d’edificis o de catàstrofes naturals. Els han batejat com a “herois de quatre potes” i arriben on les persones, fins i tot amb tota la tecnologia, no poden arribar.

Per aconseguir rescatar a persones desaparegudes o supervivents de catàstrofes compten amb una eina molt potent: el seu olfacte, que és excepcional i que, després de l’entrenament, aconsegueix localitzar olors imperceptibles per als humans, com el de l’estrès de les persones en situacions límit.

Per això, des de fa diversos dies, després de l’ensorrament del pont Morandi de Gènova, molts han posat les seves esperances en els gossos de rescat, els únics capaços de moure’s entre tones de runa sense remoure-les per trobar algun supervivent. També van ser autèntics herois en el terratrèmol del setembre a Mèxic on, per exemple, la Frida, una llaurador de 7 anys, es va fer famosa en rescatar més de 50 persones. I així podríem seguir amb una llarga llista d’operacions de recerca i rescat protagonitzades per aquests gossos.

Des de fa més de dos segles 

Al Museu d’Història Natural de Berna (Suïssa) es pot visitar una exposició permanent dedicada al Barry, un Sant Bernardo que va salvar la vida de 40 persones a les muntanyes suïsses pels volts del 1800.

Avui, en canvi, els Sant Bernardo ja no s’entrenen per efectuar tasques de rescat, ja que, entre altres “inconvenients”, són massa pesats per poder baixar-los i pujar-los des d’un helicòpter, i hi ha altres races més indicades com el pastor alemany, el pastor belga, el golden retriever, el border collie i el springer spaniel.

En el cas de rescats a l’aigua, els terranova són els escollits en molts països per treballar amb les patrulles costaneres, ja que tenen un pelatge impermeable i una gran musculatura, que els proporciona la força necessària per nedar en les situacions més adverses.

No obstant això, segons els experts qualsevol altre gos pot fer feines de rescat amb el caràcter i l’entrenament adequat i no és necessari que l’exemplar sigui de raça.

El “procés de selecció”

Els gossos primer han de passar unes proves per veure com reaccionen exposant-los a certs estímuls i per comprovar si dubten en determinades situacions, si es frustren per no aconseguir resultats… Per a labors de rescat de persones en zones de terratrèmols se sol instruir als gossos amb el “Mètode Arcón”, un sistema oficial per a equips canins de rescat utilitzat en països amb alt risc sísmic. Els gossos “Arcón” detecten concentracions d’olor molt petites, per la qual cosa els és possible trobar persones que han quedat sepultades fins i tot a molta profunditat.

Encara que el vostre gos no hagi participat en cap labor de rescat, segur que és el vostre heroi particular per moltes raons i perquè, com vam publicar al bloc de Mediterrani Veterinaris fa uns mesos, és el millor amic dels humans.

17 coses que al vostre gat no li agraden (i potser no ho sabeu)

Hi ha coses que els gats odien i que són evidents: segur que, com a vosaltres, no li agradarà, per exemple, que canvieu el seu llit de lloc, però altres coses mai hauríeu imaginat que no li agradarien. Hem resumit per a vosaltres fins a 17 coses que el vostre gat segurament odia per ajudar-vos a conèixer millor al vostre amic pelut:

1. Que el mireu fixament: una mirada directa als ulls entre dues persones és una mostra de sinceritat, però un gat ho interpretarà com una amenaça i òbviament no li agradarà gens. Recordeu: en mirar-lo, no ho feu fixament.

2. Petons i abraçades: no estem dient que no li agradin les carícies, però han de ser suaus i la majoria de vegades serà ell qui decideixi quan li vénen de gust. Pel que fa a les abraçades, fins i tot poden interpretar-les com una amenaça i respondre de manera negativa, ja que se senten acorralats.

3. Que l’ignoreu: als gats no els agraden les mostres d’afecte excessives, però tampoc que se’ls ignori. Si no li feu cas, pot “castigar-vos”, per exemple, fent pipi al vostre llit.

4. Les mudances: els gats són animals molt territorials, així que no els agradarà canviar de casa. En aquests casos, us recomanem que, una o dues setmanes abans de la mudança, prepareu una habitació a la qual serà la vostra nova llar amb el seu llit, els bols de menjar i aigua, els rascadors i el sorral.

5. Dormir i menjar en un mateix lloc. Com ja us hem dit, els gats són animals molt territorials, que necessiten tenir ben delimitat el seu territori i distribuït en zones: una zona amb el sorral, on farà les seves necessitats, i que estarà allunyada de la zona per menjar i de la zona per dormir.

6. Banyar-se: és cert que hi ha algunes races de gats (Bosc de Noruega, Siberià i Maine Coon), que gaudeixen d’un bon bany, però a la majoria no els agrada l’aigua.

7. Els dolços: generalment no els agraden, però en qualsevol cas no és bona idea donar-los ja que, per exemple, la xocolata conté teobromina, que pot provocar-los problemes cardíacs i, fins i tot, la mort per infart.

8. Que li poseu un cascavell: la imatge d’un gat amb un collaret i un cascavell (com el de la foto) és molt habitual però, en realitat, el so continuat que provoca pot ser molt estressant per a ells i, a més, no els permet estar alerta ni moure’s sigil·losament, que és part de la seva rutina.

9. Les olors fortes: encara que l’olfacte dels gats no està tan desenvolupat com el dels gossos, és molt precís i permet que, per exemple, a partir del segon dia de vida, els cadells ja reaccionin davant les olors desagradables. Durant tota la seva vida, rebutjaran olors fortes com la de l’all, els cítrics, la naftalina, el vinagre o la ceba.

10. El sorral brut: els gats són animals molt nets i per això “exigeixen” tenir la sorra sempre neta. No deixeu els excrements a la sorra diversos dies.

11. Els sorolls forts: els crits, la televisió a tot volum, els petards… Cal ser especialment acurats doncs poden ocasionar-los estrès i ansietat.

12. Viatjar en cotxe: no li agradarà gens estar en un espai tancat (cistella de transport) dins d’un altre espai tancat desconegut (cotxe), que es mou, i amb olors i sorolls que no coneix.

13. Les portes tancades. Això significa que no li permeteu tenir accés a tota la casa, que ell considera que és “seva” (heu de recordar que ell és qui us deixa viure-hi). A més, no pot satisfer la seva curiositat innata si les portes estan tancades.

14. Els canvis. Com als nens, als gats els agrada la rutina. Per aquest motiu, si voleu canviar alguna cosa en la vida de la vostra mascota (alimentació, mobiliari…) us recomanem fer-ho de forma gradual.

15. Que li toqueu la panxa. Quan es posen panxa amunt, molts amos interpreten que volen que els toquin la panxa, però és tot el contrari: aquesta postura indica ganes de joc, per la qual cosa en acostar la mà el resultat podria ser una mossegada o una esgarrapada.

16. Sortir a passejar. Un gat no és un gos i no necessita sortir a passejar. És més, per a un gat domèstic, sortir al carrer és sinònim d’estrès i confusió.

17. Que el desperteu. Com ja us explicàvem fa uns mesos al bloc, els gats dormen unes 17 hores al dia, ja que dormir és vital per a ells per moltes raons (per sentir-se amb energia, per regular la seva temperatura corporal…). Per això és important que respecteu el seu descans.

Sempre hi ha excepcions i hi ha gats als quals els encanta tot, o gairebé tot, el que hem enumerat aquí i, en canvi, odien altres coses, que a la majoria de gats els encanten.

Com aconseguir que s’acostumi al morrió?

L’ús del morrió en determinades races o circumstàncies és obligatori. Per exemple, pel que fa a les races de gossos potencialment perillosos, la normativa és molt clara i diu que “als espais d’ús públic (inclús platges o espais d’esbarjo habilitats especialment per a gossos) han d’anar lligats (màxim 2 metres de corretja) i proveïts de morrió (homologat i adequat a la raça)”. Però també en altres gossos o determinades situacions cada municipi pot ordenar l’ús de morrió quan les circumstàncies així ho aconsellin (trasllat en transport públic). Inclús en els gossos d’assistència, que acompanyen, per exemple, a les persones cegues, el morrió és obligatori en alguns casos.

En general, però, la percepció que es té del morrió és força negativa per l’ús que se li ha atribuït tradicionalment, com a element de càstig. En canvi, la realitat és ben diferent i no s’ha d’emprar mai amb aquesta funció. Us expliquem com fer que el vostre gos s’acostumi al morrió i no sigui per a ell ni un element estrany ni incòmode, i com evitar que el relacioni amb males experiències.

Recomanacions:

  • Primer, no li col·loqueu mai a la força, ja que si posar-li el morrió es converteix per a ell en una mala experiència, cada vegada anirà a pitjor: pot intentar escapar-se o adoptar una actitud agressiva quan us apropeu per posar-li el morrió.
  • Deixeu que el pugui olorar tranquil·lament i doneu-li un premi mentre ho fa.
  • Quan li poseu el morrió la primera vegada (sense lligar), deixeu-li un moment, traieu-li i doneu-li novament un premi. Augmenteu el temps amb el morrió cada vegada que li poseu. Passats uns dies, quan ja s’hagi habituat, lligueu bé el morrió i deixeu-li posat una estona per casa.
  • Poseu-li de tant en tant perquè sigui part de la rutina diària, encara que, en aquell moment, no l’hagi de portar.
  • Quan s’acostumi a portar-lo posat per casa, ja el podeu treure al carrer amb el morrió, però heu de continuar associant aquest element a estímuls positius: un premi, carícies, jugar amb ell o sortir a passejar.
  • Un morrió per a un cadell? Sí, és millor acostumar-lo des de petit, ja que hi ha llocs on el gos només podrà accedir si duu el morrió.

Per a què serveix?

SI

  • Per ajudar a socialitzar: si teniu un gos/sa una mica dominant o que té un comportament una mica agressiu amb altres gossos o amb les persones, el morrió serà molt útil per ajudar a la seva socialització sense que hi hagi cap risc i amb la supervisió d’un especialista, ja que us recordem que el morrió no s’ha de fer servir mai com a càstig.

NO

  • No li poseu només de manera excepcional o com a solució a un problema de por, d’agressivitat, perquè no es baralli amb altres gossos, per evitar que mossegui objectes… en aquests casos només farà que el problema empitjori.
  • Tampoc per evitar que bordi. El lladruc és habitual en els gossos en moltes situacions, i la solució no és posar el morrió.
  • Mai com a càstig: el 25% dels gossos amb els quals es fa servir el morrió amb aquesta finalitat reaccionen de manera agressiva en intentar posar-los el morrió.

En qualsevol dels tres casos anteriors, s’ha de buscar l’origen del problema: ansietat per separació, por, avorriment, demanda d’atenció… aquests problemes han de ser valorats i tractats per un especialista.

Quin triar?

Hi ha dos tipus de morrió bàsicament:

  • Morrió de cistella

    De cistella: permet que el gos esbufegui, begui, mengi premis… és més còmode i respirarà millor. En alguns ajuntaments, per exemple el de Barcelona, l’ordenança municipal sobre la tinença d’animals especifica que els morrions han de ser de cistella, “per permetre al gos obrir la boca, però tancats per davant per impedir la mossegada. Es prohibeixen els morrions que impedeixen al gos obrir la boca”.

  • De roba (cuir, niló…): Els morrions de roba no es recomanen, ja que per exemple, a l’estiu, poden afavorir que el gos pateixi un cop de calor. Aquests morrions no permeten que el gos esbufegui correctament, així que només són aptes per utilitzar-los en moments puntuals; si heu de treure a passejar el gos, que sigui amb un morrió de cistella.

Altres morrions, com el de forma de tub allargat estan prohibits en alguns municipis, ja que poden ser perjudicials. En tots els casos, és molt important:

  • Que sigui còmode: que pugui obrir la boca per esbufegar, badallar, beure…
  • Que no pesi molt, ni sigui massa gran ni, per descomptat, massa petit.

I si teniu qualsevol dubte, poseu-vos en contacte amb els especialistes en etologia de Mediterrani Veterinaris, clínica de referència al Camp de Tarragona, que us aconsellaran i orientaran en aquest i altres temes.

Què heu de fer si el vostre gos o gat s’ha perdut?  

El gos s’ha espantat o jugant ha sortit corrents i després ja no el trobeu, l’heu deixat lligat per entrar a algun lloc un moment i en tornar s’havia deslligat i ja no hi era, o ha sortit del jardí, del pati o de casa quan us heu despistat. Que els gats es perdin és encara més habitual perquè s’enfilen a balcons, finestres… perden l’equilibri i cauen o es llencen darrere un ocell o un altre gat. De fet, en el cas dels gats, hi ha fins i tot un nom per a aquesta situació, se’n diu la síndrome del gat paracaigudista. I amb l’arribada del bon temps, quan deixem finestres o balcons oberts, es disparen el nombre de casos: és l’accident més comú entre els gats domèstics, ja que afecta a més de la meitat dels felins. Sí, sí, com ho llegiu la meitat perquè ja ho diuen que la curiositat va matar el gat i si no, el va provocar alguna fractura o va fer que es perdés.

A la desaparició de l’animal segueix l’angoixa de l’amo que el busca per carrers i parcs propers, pregunta a les botigues del voltant o a les persones que passen: «Han vist un gos? Han vist un gat? És de tal color i tamany, porta collaret…».

A les xarxes és habitual llegir publicacions sobre gossos o gats que s’han perdut, ja que per aquest mitjà es pot fer difusió ràpidament i arribar a molta gent, i per tant augmenten les possibilitats de trobar-los. Últimament a la pàgina de Facebook de Mediterrani Veterinaris, per exemple, hem penjat i compartit unes quantes publicacions de gossos perduts. 

Què podeu fer per trobar-lo?

Les xarxes són una bona eina per ajudar a trobar mascotes perdudes, però seguiu també aquestes recomanacions:

Si està identificat amb microxip:

  • Trucar a l’Arxiu d’Identificació d’Animals de Companyia (AIAC) del Consell de Col·legis Veterinaris de Catalunya: 902 17 04 01 o 93 418 92 94.
  • Trucar també al Registre General d’Animals de Companyia de la Generalitat de Catalunya (ANICOM): 93 567 42 00.
  • Dirigiu-vos al Cos d’Agents Rurals: 93 561 70 00.
  • Notifiqueu-ho al vostre ajuntament: recordeu que la llei obliga a censar la mascota al vostre municipi. Conèixer el número de cens serà també útil per trobar els propietaris.
  • Notifiqueu-ho als veterinaris de la zona.
  • Adreceu-vos també als centres d’acollida d’animals domèstics i protectores que recullin animals perduts a la localitat.

A més:

  • El mètode més tradicional de penjar cartells també funciona. El cartell ha d’incloure una fotografia de l’animal (on es vegi bé) i descripció detallada, i el vostre contacte. Als cartells expliqueu també on s’ha perdut exactament, així serà més fàcil localitzar-lo.

Com evitar que es perdi

  • Primer de tot, identificar la vostra mascota amb el microxip, és la millor manera de facilitar la seva localització i que el pugueu recuperar en cas que es perdi. De fet, la Llei de protecció dels animals obliga a gossos, gats i fures a anar identificats amb microxip i a estar registrats als ajuntaments on viuen. També obliga a posar en el collaret una placa identificativa amb alguna dada del propietari (us recomanem que poseu el nom de l’animal i les vostres dades de contacte).
  • Si teniu un balcó, un pati o una terrassa, i l’animal surt a l’exterior, podeu col·locar xarxes gateres per protegir balcons i finestres, i evitar la síndrome del gat paracaigudista. Les xarxes són una opció molt econòmica i col·locar-les és fàcil.

I si trobeu un animal perdut o abandonat? 

L’altra cara de la moneda i una situació de la qual potser no es parla tant com seria necessari, és què hem de fer si trobem un animal perdut o abandonat. Us recordem com heu d’actuar en l’article que vam publicar l’estiu passat al nostre bloc.

 

Mascotes a l’aigua!: la importància del bany

La higiene és un dels factors que més influeix en la salut de les mascotes: bany, raspallat, tall d’ungles i neteja de les dents són tasques fonamentals per al benestar dels animals de companyia. És important recordar que els gossos necessiten una rutina de bany, amb aigua i un sabó especial per a mascotes. Aquesta rutina els ajuda a estar nets, però també a mantenir la salut del pèl i prevenir malalties a la pell. En canvi, no és tan important perquè no pateixin amb la calor: heu de recordar que els gossos no transpiren per la pell i que, per això, el pèl no els provoca calor. El problema són els nusos que no deixen que l’aire circuli i que, a banda de calor poden provocar problemes dermatològics, així que en molts casos amb un bon raspallat n’hi haurà prou.

Quan?

No hi ha una única resposta sobre la freqüència a l’hora de banyar al gos, tot depèn de l’estil de vida: si viu a fora o a dins de casa, si fem excursions amb ell o si té el pèl llarg o curt. Per exemple, un gos de pèl llarg pot necessitar que el banyem un cop al mes mentre que un de pèl curt només l’haurem de banyar cada 3 mesos, però si viu al camp, potser necessitarà que el banyeu més sovint.

La higiene excessiva, un problema

  • Si us excediu amb l’aigua i el sabó podeu provocar problemes a la pell i el pèl de la vostra mascota; heu de tenir en compte que la capa de greix de la dermis és també una barrera natural enfront d’algunes infeccions.
  • En alguns casos, per diferents problemes com la dermatitis atòpica i infeccions caldrà que el banyeu més sovint, però això formarà part d’un protocol de tractament específic recomanat per l’especialista.
  • Per altra banda, heu de saber que el bany redueix l’olor corporal del gos, que és una de les seves marques d’identitat i que el diferencia, i això pot afectar a la relació amb els altres gossos.

Recordeu que el veterinari és qui millor us pot orientar sobre quina és la rutina d’higiene més adient en cada cas.

Com fer-ho?

El moment del bany hem d’aconseguir que sigui agradable. Tot i que a la majoria dels gossos els agrada l’aigua o banyar-se als rius o a la platja, el tema del bany amb aigua i sabó sol ser més complicat. La Rosa té una Golden i li encanta banyar-se a qualsevol lloc, però en el moment que la veu amb el pot de sabó a la mà, la gossa desapareix a sota el llit o s’amaga a qualsevol altre lloc.

Per tal que tinguin un bon record del bany i sigui més fàcil cada vegada, heu de:

  • Parleu-li amb veu dolça mentre li poseu el sabó i feu-li carícies.
  • Lligueu-lo amb un arnès per evitar que fugi corrents.
  • Assegureu-vos abans que la temperatura de l’aigua és la correcta (uns 39 ºC).
  • Des de petit: podeu banyar-lo a partir dels tres mesos, així s’acostumarà i serà molt més fàcil.
  • Finalment, penseu que normalment no és difícil banyar el gos a casa, però no ho feu mai amb el vostre xampú sinó amb productes específics per a mascotes, que no alteren el pH de la seva pell.

I els gats?

La imatge de l’Iris, una nena de sis anys autista, i la Thula, un gat Maine Coon, a la banyera totes dues juntes va fer la volta al món, però no resulta tan sorprenent en saber que als gats d’aquesta raça els agrada l’aigua.

Els gats tenen fama de ser animals molt nets i segur que heu pogut comprovar com es passen el dia netejant-se i pentinant-se amb la seva llengua. Així i tot, un bany de tant en tant no li farà cap mal i encara que és cert que l’aigua no els agrada tant com als gossos, no tots els gats són iguals i hi ha races de gats que fins i tot són nadadors, com el Van Turc o el Maine Coon. També el podreu banyar fàcilment si l’heu acostumat a l’aigua des de petit.

Hi ha moltes raons per les quals el bany pot ser molt beneficiós per al gat: quan després d’una de les seves escapades a l’exterior torna molt brut, per eliminar els paràsits externs com les puces o les paparres, per algun problema dermatològic… Les recomanacions són les mateixes que per al gos: l’aigua ha d’estar a la temperatura adequada, feu servir un xampú especial per a gats, procureu no mullar ni els ulls ni les orelles i sobretot eviteu el xampú en aquestes zones.

Ulleres per a gossos?

Fa gairebé dos anys, la Madison Berglund, de Texas (EE UU), va penjar a Twitter una foto del seu gos Jax amb ulleres. Al gos li havien diagnosticat glaucoma i cataractes, i el veterinari li va recomanar que li posés ulleres. La foto del Jax va arrasar a les xarxes: ha estat retuitejada 24962 vegades i ha obtingut 48575 likes (m’agrada).

El tuit de la Madison sobre el seu gos, Jax, on explicava que el veterinari li havia recomanat posar-li ulleres.

Però més enllà de l’anècdota, una bona visió és fonamental per a la bona salut i qualitat de vida de les vostres mascotes i les ulleres poden ser la solució en alguns casos, com passa amb les persones. Tot i que a les mascotes, haureu d'”ensinistrar-les” perquè acceptin portar ulleres.

 

Sabreu que el vostre gos té problemes de visió si:

Els problemes de visió en els gossos costen de detectar, així que esteu ben atents si noteu que:

  • Té els ulls mig tancats habitualment, excés de lleganyes, ulls vermells…
  • Canvis en la coloració de la còrnia.
  • Taques a la superfície de l’ull (queratitis pigmentaria).
  • No us reconeix fins que no és al vostre costat o el crideu. Els gossos tenen bona visió, així que si noteu que de sobte no us reconeix o no sap on sou fins que no el crideu, podria ser per algun problema a la vista.
  • Xoca constantment. Si no heu canviat de lloc els mobles de casa i, de sobte, el vostre gos xoca amb ells, pot ser conseqüència d’un problema de visió.
  • No veu bé a les fosques. També de nit els gossos tenen una visió molt bona.
  • Si quan sortiu al carrer no mira endavant i es dedica a ensumar tota l’estona, és perquè es guia amb l’olfacte.

Si presenta aquests símptomes o creieu que el vostre gos té problemes de visió, és important que us poseu en contacte amb el veterinari per tal que comprovi si hi ha algun problema i quina és la millor solució.

A més, a continuació us donem alguns consells per fer més fàcil la vida de la vostra mascota si té problemes de visió:

A CASA

  • Intenteu no canviar els mobles i objectes de casa de lloc, per tal que la vostra mascota pugui memoritzar la seva ubicació.
  • Estimuleu-lo amb jocs d’olfacte o d’oïda: poseu un cascavell dins algunes joguines, feu servir joguines amb olor perquè pugui guiar-se per l’olfacte.

AL CARRER

  • Utilitzeu corretges curtes, i si pot ser amb arnès i collar, que us ajudin a guiar-lo.
  • Deixeu-lo que olori tranquil·lament durant tot el recorregut, per tal que relacioni les olors amb la ruta.
  • Repetiu la mateixa ruta per tal que se senti segur durant el trajecte.

 

També ulleres de sol?

Els gossos sense problemes de vista no necessiten ulleres de sol, però sí que els poden anar bé:

  • Per evitar que empitjorin els símptomes d’algunes malalties oculars.
  • Per ajudar a prevenir problemes de visió que afecten determinades races: la síndrome de l’ull sec, per exemple, més habitual en gossos de morro xato (Bulldog Francès, Bulldog Anglès o Carlí). I la queratitis pigmentària és una inflamació de la còrnia, que afecta principalment animals joves també d’aquestes races. Mentre que el pastor alemany, el pastor belga i alguns encreuaments tenen tendència a una inflamació corneal anomenada pannus.
  • Les al·lèrgies oculars també milloren amb les ulleres de sol, ja que protegeixen els ulls del sol i del vent.

Perquè ho destrossa tot? L’ansietat per separació

Gossos i gats de vegades mosseguen objectes, borden o miolen insistentment, orinen o vomiten i poden provocar un veritable caos. És una mena d'”impost revolucionari” que fan pagar als seus propietaris si els deixen moltes hores sols a casa –especialment si l’animal és molt nerviós–, de manifestar el seu desacord i el “patiment” que els provoca aquesta situació, i que té un nom: ansietat per separació.

Els especialistes asseguren que és un dels problemes més comuns i menys tractats en animals domèstics, i per això es recomana visitar un veterinari o un etòleg per poder diagnosticar-lo (els símptomes es podrien confondre amb altres malalties) i tractar-lo correctament.

Gos o gat?

En general, els gats s’adapten millor a quedar-se sols a casa, però també necessiten activitat i tenir contacte amb els seus propietaris. En cas contrari, poden acabar desenvolupant conductes agressives o tenir problemes d’ansietat, tot i que és un trastorn més freqüent en gossos.

Cadell o adult?

Pot afectar tant als cadells com als adults. Les causes són diverses: des del comportament normal dels cadells, que necessiten explorar el seu entorn i per fer-ho utilitzen la seva boca. També influeix el període de dentició (dels tres al cinc mesos), que els provoca dolor i l’únic alleujament que troben és mossegar coses.

En general, amb els gossos adults hi ha menys problemes. Tot i això, no és només una qüestió d’edat, també és important l’experiència que hagin tingut: per exemple, en els gossos adoptats després d’haver estat abandonats, n’hi ha molts que mostren problemes relacionats amb la separació del propietari. També pot tractar-se d’un problema de conducta, o de poc exercici físic o de contacte social.

Pautes a seguir:

  • Primer de tot, paciència.
  • Comprar joguines que l’estimulin i l’entretinguin durant una bona estona, i a la nostra tornada obsequiar-lo amb premis i llaminadures per reforçar les conductes positives.
  • Vigileu-lo mentre esteu a casa i si agafa coses vostres, heu de renyar-lo immediatament i canviar-li per les seves joguines.
  • L’avorriment, la manca d’exercici o la hiperactivitat se solucionen “cansant” l’animal amb sortides més llargues, jocs

La síndrome de disfunció cognitiva: l’alzheimer dels gossos

El Baloo és un golden retriever de 10 anys. Darrerament es mostra més ansiós, juga menys, dorm moltes hores durant el dia i sembla com si no reconegués persones o coses. El seu propietari creu que és normal, que s’està fent gran, però la realitat és que el Baloo té síndrome de disfunció cognitiva (SDC), que es coneix com l’Alzheimer dels gossos. Fins a un 35% dels gossos geriàtrics (de més de 8 anys) podria patir aquesta malaltia, però encara hi ha molts casos sense diagnosticar.

Si abans els gossos vivien entre 9 i 12 anys, ara estan més ben cuidats i l’esperança de vida s’ha anat allargant: arriba als 16 i, fins i tot, als 18 anys. Això, vol dir que l’etapa de la vellesa és molt més llarga i, com en el cas de les persones, va lligada a determinades malalties. Una de les més habituals és la síndrome de disfunció cognitiva (SDC). Es coneix com l’Alzheimer dels gossos perquè els estudis han confirmat que els símptomes són molt similars als dels humans: deteriorament de la memòria o de la capacitat per realitzar activitats quotidianes, canvis en el comportament…

La majoria dels símptomes són evidents, però molts cops s’associen al fet que l’animal s’ha fet gran i no s’hi dóna importància, però en realitat no té res a veure amb el deteriorament cognitiu normal que experimenten els gossos a partir de determinada edat.

Pareu atenció si…

  • Borda a la nit (per l’alteració del cicle de son i vigília). Els gossos amb SDC es desvetllen a la nit i dormen més de dia i en hores que no solien fer-ho.
  • Està menys actiu, i juga i interactua menys amb el seu entorn social: mostra menys interès per les carícies o els jocs amb el propietari/propietària. Paraules que abans coneixia i el feien reaccionar poden deixar-lo ara indiferent, com si no les reconegués.
  • Es mostra més ansiós del que acostumava a estar abans.
  • Es desorienta en llocs que anteriorment coneixia i camina més lentament, com analitzant l’entorn abans d’avançar o deambula sense un rumb clar.
  • Torna a defecar o fer pipi a dins de casa.

Què podeu fer?

  • Primer de tot, davant d’aquests símptomes i encara que molts ho atribueixin a l’envelliment normal, cal fer una visita al veterinari per descartar altres patologies com, per exemple, un tumor cerebral o alteracions metabòliques, i detectar si realment es tracta o no de demència senil.
  • Un cop fet el diagnòstic, en les primeres fases, el millor que podeu fer és jugar amb ells: amagar-los joguines al sofà o llaminadures per casa estimula el seu cervell. No heu de deixar-los dormir tot el dia.
  • Mantenir una rutina en els horaris de menjar i sortir a passejar, evitar canvis a casa i tornar a ensenyar-li els hàbits que ha perdut amb paciència i molta estima.
  • Els suplements d’antioxidants milloren alguns dels símptomes com la desorientació o la pèrdua de memòria de manera bastant ràpida i efectiva.
  • Si la malaltia ja està en fase avançada quan la descobriu, l’especialista pot aconsellar algun fàrmac per millorar la vascularitat cerebral i controlar l’ansietat.

Contacteu amb nosaltres i els especialistes de Mediterrani Veterinaris us assessoraran sobre el diagnòstic i el tractament més recomanable per a la vostra mascota.

Per Sant Jordi, les mascotes també són protagonistes

És Sant Jordi i avui els carrers s’ompliran de gent que compra llibres i roses per a regalar a la seva parella, família o amics, però en una jornada assenyalada al calendari com a “Dia del Llibre” no s’hi val regalar qualsevol lectura i per encertar cal tenir en compte sobretot les preferències de qui llegeix. Les editorials ja fa setmanes que promocionen els seus llibres per aconseguir que surtin a les llistes de les obres més venudes. Des de Mediterrani Veterinaris, però, us fem algunes propostes per aquest Sant Jordi on la majoria dels protagonistes són peluts i també tenen quatre potes. Segur que molts dels llibres que us recomanem avui no sortiran demà a les llistes dels més venuts, però tenen l’èxit assegurat entre els amants dels animals.

 

“Lo que no sé de los animales”

Jenny Diski

Editorial Seix Barral

Què sap la Jenny Diski dels animals? No gaire i per això va decidir escriure aquest llibre. En la seva recerca, l’autora recorda els animals de peluix o els que apareixien en els llibres infantils i en els dibuixos de la tele. A més, parla dels animals amb els quals ha conviscut, que s’ha trobat i els que ha temut. També entrevista a científics i observa a la seva mascota o als elefants a Kenya per trobar la clau de la complexa relació entre els humans i els animals.

 

“Arthur: el perro que atravesó la jungla para encontrar un hogar”

Mikael Lindnord

Editorial La esfera de los libros

“Trobar l’Arthur i emportar-me’l a casa és el millor que he fet”, tot i que al principi de la història l’autor no opinava el mateix, ja que Mikael Lindnord, capità d’un equip suec de raids d’aventura, havia de recórrer 700 quilòmetres per Sud-amèrica. Un dia li va llançar una mandonguilla a un gos i el gos va seguir al grup. Van tractar de despistar-lo, però no ho van aconseguir, i l’equip de Mikael i el gos van arribar junts a la meta. Després d’això, Mikael va decidir que faria tot el possible per emportar-se l’Arthur a casa seva, a Suècia.

 

“El gato que enseñaba a ser feliz”

 Rachel Wells

Duomo Editorial

Edgar Road és un carrer típic de Londres, on la gent habitualment ni se saluda. Fins que arriba l’Alfie, un gat preciós, que a poc a poc canvia la vida de la família que l’ha acollit. L’Alfie té un do únic, ja que és capaç de descobrir els secrets més ben guardats. Una novel·la sobre l’amor, l’amistat i les relacions entre els éssers humans i també entre els humans i els animals.

 

“El reino de los animales”

Jesús Mosterín

Alianza Editorial

Aquesta és una obra apassionant que ens submergeix en les grans qüestions de la filosofia i de la biologia. Què és la vida? Què som els animals? D’on venim? L’autor, reconegut filòsof, ha contribuït decisivament a la defensa dels drets dels animals. El llibre convida a obrir els ulls i a gaudir de la riquesa i la bellesa del regne animal.

 

“La vida con un perro es más feliz”

Emilio Ortiz

Editorial Temas de hoy

Els gossos prenen la paraula per explicar les seves experiències i la seva relació amb els humans. La Tana, per exemple, una femella bòxer de dos anys, explica com la seva raça no és agressiva sinó ben al contrari, i la Sari, una golden retriever de tres anys, mostra la seva fidelitat sense límits. Aquest llibre us ajudarà a conèixer millor al vostre fidel amic; a entendre com funciona el seu cervell per interpretar les seves emocions i manies; què hi ha darrere d’aquesta mirada plena de tendresa, i a descobrir com és de fascinant la vida amb ell. I per això, l’autor va intentar ficar-se en la pell d’un gos.

 

“El método Catfulness”

Paolo Valentino i Marianna Coppo

Editorial Urano

Aquest llibre és un programa en set setmanes de mindfulness inspirat en la saviesa dels gats i amb il·lustracions en color de Marianna Coppo. El llibre ens convida a veure la vida a través de la mirada sàvia, curiosa i serena dels nostres amics felins. Els gats mengen quan tenen gana, beuen quan tenen set, dormen quan tenen son… viuen sempre en el present, no s’obsessionen amb el passat ni es preocupen pel que pugui passar en el futur, i això és precisament el que ensenya el mindfulness.

 

“El país de los pájaros que duermen en el aire”

Mónica Fernández Aceytuno

Editorial Espasa Libros

Aquest llibre-guia de natura-poemari fa un repàs de forma entenedora per la diversitat de la flora  i la fauna de cada regió d’Espanya. El volum, amb gairebé 400 pàgines, inclou dibuixos i explicacions fàcils d’entendre. Aquest catàleg de natura està ordenat seguint els mesos de l’any, del gener al desembre.

 

I PER ALS PETITS LECTORS:

  • “Mi primer gran libro de los animales”
    National Geographic
    Pingüins, lleons, girafes, granotes, papallones… i molts més! A les pàgines d’aquest llibre descobrireu més de trenta espècies d’animals i com viuen.
  • “Gossos i gats sota la lupa dels científics” 
    Antonio Fischetti
    Editorial Nordica
    Què volen dir els lladrucs d’un gos? Per què serveixen els bigotis del gat?  Aquest llibre documental amb format d’àlbum il·lustrat (per lectors a partir de 6 anys) explora el comportament d’aquests animals domèstics.

Mediterrani Veterinaris us desitja un Feliç Sant Jordi amb les vostres mascotes! Contacteu amb nosaltres si voleu fer qualsevol consulta sobre la salut de la vostra mascota i recordeu que la clínica disposa de Servei d’Urgències les 24 hores, 365 dies a l’any.

Dia de la dona: en defensa dels drets de les femelles de totes les espècies

Avui dia de la Dona, des de Mediterrani Veterinaris també volem reivindicar els drets de les femelles del món animal.

Tenir una mascota implica uns deures i responsabilitats: vacunar-la, esterilitzar-la, desparasitar-la i donar-li l’alimentació adient, aixopluc, recollir-ne les deposicions, portar-la periòdicament al veterinari i, evidentment, no abandonar-la mai. És el que ha establert el Departament de Territori i Sostenibilitat, que té entre les seves competències i funcions, la de la protecció dels animals.

Cada vegada són més habituals les campanyes de conscienciació perquè els propietaris esterilitzin els seus animals de companyia i els identifiquin a través d’un microxip. En el cas que aquesta mascota sigui una femella, hi ha encara més raons per esterilitzar, ja que és una manera de lluitar contra l’abandonament dels animals de companyia, provocat, sobretot, pel naixement de camades no desitjades.

  • Les femelles que no estan esterilitzades solen tenir un període de zel cada sis mesos i, per tant, en aquestes setmanes cal una estreta vigilància per evitar que es quedin embarassades i tinguin camades no desitjades.
  • A més, després del zel, la gossa pot tenir símptomes de pseudogestació, és a dir, comportar-se com si acabés de parir.

Feu números

Una gossa sol tenir uns quatre cadells a cada camada i una gata fins a sis. Si comptem que la meitat de les seves cries siguin femelles i que aquestes poden criar fins a dues vegades en un any, el resultat: 5.000 gossos i més de 28.000 gats en només en 5 anys!!!

A Catalunya, la llei es va reformar el 2008 i des d’aleshores els animals de companyia “no es consideren coses” sinó “éssers vius dotats de sensibilitat”. Per tant, heu de tractar-los amb el respecte i l’estima que es mereixen. Us deixem l’enllaç al nostre bloc de fa uns mesos sobre la tinença responsable: www.mediterraniveterinaris.cat/2017/10/23/la-responsabilitat-de-tenir-una-mascota/

Que passeu un bon Dia Internacional de la Dona Treballadora!