L’avaluació nutricional és important tant en pacients sans com malalts per tal de poder decidir el millor pla d’alimentació adequat per a cada pacient.

Entrades

La manca de vitamines en conills d’Índies

Les carències de vitamines són especialment freqüents en animals exòtics. Un dels dèficits més comuns és el de la vitamina C, que afecta els conills d’Índies.

Dèficit de vitamina C

El seu organisme no produeix àcid ascòrbic (vitamina C), així que l’han d’aconseguir gràcies als aliments amb la dieta diària, però si la seva alimentació no és equilibrada, aleshores patiran hipovitaminosi, o sigui el seu organisme no obtindrà la quantitat que necessita per funcionar bé. És el que els hi passa als conills d’Índies que segueixen la mateixa dieta que un conill o un hàmster.

Conseqüències

Aleshores apareixen símptomes com debilitat, diarrea, presència de ferides a la pell, es mostren apàtics i poc actius, són propensos a les infeccions i finalment poden arribar a morir en poques setmanes si no hi posem remei.

El tractament és molt senzill i consisteix en l’administració d’àcid ascòrbic juntament amb l’aliment o l’aigua. Per evitar que l’animal rebutgi el suplement de vitamina en detectar canvis de sabor en els aliments habituals, pot ser necessari l’administració directa de vitamina C amb algun suplement.

El problema afegit és que els propietaris moltes vegades no s’adonen que l’animal està malalt fins que els símptomes són molt evidents.

Què ha d’incloure la seva dieta?

Els conills d’Índies són animals herbívors i la seva dieta hauria d’incloure farratge en un 60%, en un 25% de créixens, escarola, bledes, endívies, api… i la resta verdures riques en vitamina C, com el pebrot o el bròquil, i fruita: poma, pera, kiwi, cireres, maduixes, plàtan, mandarina o raïm. Abans renteu molt bé les verdures i fruites, i eixugueu-les.

També es recomana incloure pinso enriquit amb vitamina C.

Manca de vitamina D

Si els conills viuen a l’interior de l’habitatge i no tenen possibilitat de sortir a l’aire lliure poden patir també carència de vitamina D, que podria provocar problemes dentals, malalties cardiovasculars o minvar les defenses.

La vitamina D és molt important per als animals vertebrats, ja que afavoreix l’absorció del calci (contribueix a prevenir malalties dentals), i a més protegeix la salut cardiovascular i el sistema immunitari.

Si teniu qualsevol dubte, poseu-vos en contacte amb els especialistes en animals exòtics de Mediterrani Veterinaris, clínica de referència en el Camp de Tarragona, que compta amb serveis de totes les especialitats i us ofereix la possibilitat de realitzar qualsevol prova al mateix centre.

Perquè la meva mascota vomita?

Hi ha moltes patologies en les mascotes que poden provocar vòmits: una intoxicació per algun producte, la reacció a algun fàrmac (alguns antibiòtics, quimioteràpics, anestèsics…), alteracions de l’intestí o gàstriques (restrenyiment crònic, paràsits, gastritis, paràsits, cossos estranys, úlceres…) o la dieta (intoleràncies o al·lèrgies).

Els gats poden vomitar 1 o 2 cops a la setmana. És força habitual i és provocat perquè els gats poden passar hores netejant el seu pelatge, això fa que ingereixin pèl i que, de vegades, se’ls formin boles de pèl a l’estómac, que els provoquen el vòmit.

En els gossos, el vòmit també és molt freqüent: per haver menjat alguna cosa que no poden digerir o que no és comestible i llavors el seu cos l’expulsa, per menjar en excés, menjar massa de pressa, fer exercici just després de menjar… També l’estrès, un cop de calor o paràsits intestinals poden provocar el vòmit. En aquests casos, es podria considerar un mecanisme de defensa natural i no us heu d’amoïnar. Si el gos vomita un cop i posteriorment menja amb normalitat i les femtes són normals, és probable que sigui un incident aïllat.

Senyals d’alarma

En alguns casos, però, el vòmit pot indicar malalties greus com úlceres, insuficiència renal, diabetis, problemes al fetge, pancreatitis, obstrucció intestinal, al·lèrgies alimentàries, intoxicació i altres malalties.
Si el vòmit va acompanyat d’altres símptomes com apatia, diarrees, pèrdua de pes, pèrdua de la gana, si vomita amb freqüència, si hi ha sang en el vòmit, si té distensió abdominal… caldrà consultar al veterinari i la visita a l’especialista és especialment important si es tracta de cadells, gossos ja grans o amb problemes de salut.

Diagnòstic i tractament

Abans de començar qualsevol tractament, s’haurà de fer el diagnòstic de quin és l’origen del vòmit. El tractament també variarà en funció d’altres factors:

  • Espècie: depenent de si es tracta d’un gas, un gat o un animal exòtic (la majoria de rosegadors no poden vomitar).
  • Raça: hi ha races de gos més predisposades a determinades patologies gastrointestinals, com el pastor alemany, el bòxer, el buldog…
  • Edat: Si es tracta d’un cadell o un animal geriàtric.
  • Estat de salut: Si té les vacunacions al dia i eliminació de paràsits.
  • Estil de vida: Un animal que viu a l’exterior pot tenir accés a tòxics que no es troben a dins de casa.
  • Dieta: la dieta casolana és inadequada i pot ser la causa, també pot haver-hi alguna intolerància.

I si teniu qualsevol dubte, poseu-vos en contacte amb els especialistes de Mediterrani Veterinaris, clínica de referència al Camp de Tarragona, que compta amb serveis de totes les especialitats i us ofereix la possibilitat de realitzar qualsevol prova al mateix centre.

Els excessos al Nadal també són un problema per a les mascotes

Aquests dies tot són reunions al voltant de la taula. Inevitablement mengem més del que toca i a més, sobra menjar això pot fer que pensem a oferir part de les sobres al nostre gos o gat, o fins i tot que li donem una mica del menjar que tenim al plat perquè, “pobret, un dia és un dia i ell també té dret a alguna llaminadura de tant en tant”.

Recordeu, però, que això pot fer que acabin menjant més del que els convé i els excessos alimentaris tenen conseqüències més greus per a ells: poden provocar problemes digestius, intoleràncies i fins i tot al·lèrgies o altres problemes greus com intoxicacions o pancreatitis. A més, recordeu que hi ha aliments que poden ser, fins i tot, perillosos per a la seva salut.

Ni un bocinet
Alguns dels ingredients habituals aquests dies a taula gens recomanables per a les mascotes són:

  • Xocolata: conté teobromina, que causa diversos problemes cardíacs i, si en mengen molta, pot arribar a provocar la mort per infart.
  • Alcohol: no deixeu cap got o ampolla a terra o en un lloc que hi pugui accedir fàcilment, ja que l’alcohol és molt tòxic, tant per als gossos com per als gats.
  • Pernil salat i embotits: tenen molts greixos que poden afavorir l’obesitat, però el pitjor de tot és que a més la sal pot provocar greus trastorns estomacals i pancreatitis.
  • Marisc: els pot provocar problemes renals.
  • Tonyina: és molt tòxica, sobretot per als gats, i els pot provocar greus problemes cardíacs. No passa el mateix amb la tonyina que incorporen alguns pinsos per a mascotes.
  • Panses i raïm: si en mengen en grans quantitats, els poden ocasionar danys al ronyó.

Com menys canvis, millor
El Nadal és un període una mica estressant per a les mascotes perquè es produeixen molts canvis en poc temps: els horaris, per exemple, de sortir a passejar són diferents, llums de Nadal o música ininterrompuda al carrer, gent nova entrant i sortint contínuament de casa i els petits de la família que els volen tocar i jugar amb ells (això estressa especialment els gats, que són animals territorials que no accepten bé canvis al seu espai).

Per això, no canvieu també la seva dieta: vigileu que ningú els doni aliments del plat, perquè ja heu comprovat que molts poden ser tòxics per a ells. I sobretot, si ja tenien sobrepès, recordeu que a Mediterrani Veterinaris tenim un programa de control de pes que ajudarà a les vostres mascotes a perdre pes i a guanyar salut. Si teniu qualsevol dubte, podeu consultar els nostres especialistes.

Neteges les dents de la teva mascota?

Aproximadament el 75% dels gossos i el 60% dels gats pateixen malalties dentals, així que la patologia bucal és una de les principals causes de visites a la consulta de veterinari: provoca mal alè i la pèrdua de dents, però no només això, ja que pot provocar problemes cardíacs, pulmonars, renals o hepàtics.

Per tot això, cal tenir cura de la higiene bucodental de la nostra mascota i donar-li la importància que mereix; és fonamental pel seu benestar.

Com apareix

L’acumulació de proteïnes procedents dels aliments, la saliva i els bacteris, que produeixen la placa i conseqüentment la gingivitis o inflamació de la geniva volen dir que la higiene dental no és l’adequada.

Si fem un raspallat diari (com us expliquem una mica més avall), aquesta placa desapareixeria i el problema també. Però, si no, el que passa després és que comença la producció de tosca dental (sarro), i aquest provoca el mal alè, la gingivitis, el dolor, les dificultats per mastegar, que les dents es moguin i que inclús puguin arribar a caure.

I el que pot passar més endavant és que una malaltia periodontal greu arribi a provocar problemes cardíacs, pulmonars, renals o hepàtics, especialment en animals d’edat avançada.

Les races petites tenen especial predisposició a patir aquest problema, per la disposició de les dents, pel poc espai entre elles, però també afecta les races de mida més gran.

Una bona higiene bucal del nostre gos

  • És molt important la neteja de les dents amb un raspall i un dentífric específic per a mascotes. Cal que la mida del raspall sigui l’adient per la mida del gos i no es pot fer servir la mateixa pasta de dents que fem servir nosaltres, ja que pel contingut en fluor pot resultar tòxica per a l’animal.
  • Reviseu la seva dentadura sovint i cada sis mesos, feu una visita al veterinari perquè la revisi més a fons.
  • Els gossos comencen a canviar les dents entre el quatre i els sis mesos de vida, i és aleshores quan cal començar a tenir cura de la seva salut bucal. A més, si l’acostumem en aquell moment després no tindrem problemes perquè es deixi tocar les dents.
  • Les dents s’han de netejar diàriament. Hi ha dentífrics que no necessiten esbandir-se, el que fa que la neteja sigui més fàcil.
  • Hem d’evitar el menjar casolà, ja que a més de no ser una bona idea per a la seva dieta (com ja us havíem explicat anteriorment al bloc) pot provocar-li problemes bucals.
  • Optar per una dieta seca (pinso) ens ajudarà a tenir cura de les seves dents, ja que aquest tipus de menjar ajuda a prevenir la formació de tosca dental i de placa bacteriana.
  • Al mercat podem trobar snacks o joguines que ajuden a mantenir la boca i les dents sanes, però tot i això no substitueixen la neteja dental diària.
  • Intenteu evitar que el teu gos jugui amb pedres, ja que poden trencar alguna peça dental. En el seu lloc oferiu-li joguines de roba o corda perquè les mossegui i alhora enforteixi les seves dents.

Curiositats

Un cadell d’entre dues i tres setmanes, ja té 28 dents de llet. Les dents definitives no triguen a sortir i entre les sis i vuit setmanes, el teu gos ja tindrà les 42 dents definitives, que li han de durar tota la seva vida.

Abans de la neteja a Mediterrani Veterinaris.

Després de la neteja a Mediterrani Veterinaris.

La meva mascota s’ha engreixat, ha de fer dieta?

Segur que tots recordeu el Garfield, aquell gat tan “simpàtic” i una mica entremaliat, però sobretot golafre i un apassionat de la lasanya. Doncs, aquella imatge no és gaire lluny de la realitat, ja que en els darrers anys, el nombre de gossos i gats amb sobrepès ha crescut de manera preocupant fins a arribar a convertir-se en una epidèmia amb nom propi: la Síndrome Garfield.

L’obesitat i el sobrepès són dues problemàtiques molt freqüents en gossos i gats. Segons les enquestes, es calcula que aproximadament un 40% dels gossos i una quarta part dels gats tenen sobrepès. I el més greu és que els propietaris moltes vegades no ho veuen com un problema ni pensen a corregir-lo. Com passa amb les persones, l’obesitat no és només una qüestió estètica, sinó que equival a més malalties en gossos i gats i una esperança de vida més curta: està associada a problemes articulars, cardíacs, malalties en el tracte urinari en els gats, augment del risc en l’anestèsia en cas d’intervenció…

Les causes de l’obesitat són bàsicament:

  • Dieta poc adequada des que són cadells: Els gossos que de cadells són grassonets seran adults obesos probablement. Una excessiva ingesta calòrica per un pinso inadequat, una quantitat excessiva o una dieta casolana desequilibrada acaba en sobrepès o obesitat. A més, també hem de tenir en compte que s’ha de variar la quantitat d’ingesta en funció de l’època de l’any: normalment a l’hivern tendeixen a menjar més i, a sobre, surten menys i fan menys exercici, cosa que acaba amb un increment de pes; i a l’estiu al revés.
  • Predisposició genètica: hi ha races més predisposades a l’obesitat, en el cas dels gossos: Labrador retrieverTeckelCocker SpanielBeagle, Basset hound
  • Trastorns hormonals: L’esterilització eleva el risc d’obesitat en gossos i gats d’ambdós sexes. Això és a causa d’una reducció de l’índex metabòlic (el seu organisme crema menys calories) després de la cirurgia, ja que es produeix una pèrdua d’estrògens i andrògens.
  • Edat: L’envelliment redueix el requeriment energètic i si no es disminueix la ingesta de calories, l’animal augmenta de pes.

Com saber si el nostre gos o gat té sobrepès?
Doncs és molt fàcil, ens hem de fixar sobretot:

  • En mirar l’animal de perfil, no hem de veure un abdomen que penja.
  • Hem de poder palpar les costelles sense exercir massa pressió.
  • Se li ha de marcar la cintura.

Què puc fer perquè s’aprimi?

Si el teu gos o gat està obès, haurà de seguir un programa de reducció de pes. No es tracta de disminuir la quantitat d’aliment, ja que podem provocar dèficits en proteïnes, vitamines o minerals; sinó de reduir el nombre de calories de la dieta. Per això, la millor opció és donar-los un pinso específic per al control de pes i sobretot consultar al veterinari perquè, igual que amb les persones, els programes de reducció de pes funcionen millor quan se segueix un programa adequat i amb la supervisió d’un professional. No hem d’oblidar, però, que la dieta ha d’anar sempre acompanyada d’exercici moderat. Per exemple, en el cas dels gossos es recomanen, com a mínim, dues sortides al dia d’uns 20 minuts de durada, i una sortida d’uns 45-60 minuts.

Sempre, però, caldrà valorar la situació abans, ja que per exemple, per a un gos de certa edat i amb dolor articular, l’exercici pot ser contraproduent i l’única opció serà la reducció de la ingesta calòrica.

Aliments “prohibits” per als gats

De vegades volem premiar a la nostra mascota oferint-li aliments que creiem que són saborosos per a l’animal, o que fins i tot pensem que són més adients que l’alimentació comercial. No obstant això, cal tenir en compte que les necessitats nutricionals, per exemple, dels gats són molt diferents de les de les persones, i que molts dels aliments que nosaltres ingerim habitualment poden ser molt perjudicials per a ells.

La dieta dels gats és principalment carnívora. Per aquesta raó, el menjar casolà o les restes no són recomanables per a ells, ja que no els hi ofereixen els nutrients que necessiten i poden tenir efectes negatius en provocar mancances, tant a curt com a llarg termini, a més d’afegir-hi un extra de calories a la seva dieta. En canvi, en l’alimentació comercial els productes són especialment formulats per tal de cobrir totes les seves necessitats.

Els següents aliments poden posar en risc la salut del nostre gat:

  • Carn o peix cru: Tot i que els gats estan acostumats a digerir i extreure els nutrients dels aliments crus de procedència animal, hem d’evitar que els gats domèstics en prenguin perquè poden adquirir perillosos paràsits. La carn crua pot estar infestada pel paràsit toxoplasma (la ingestió de carn crua és l’única via de contagi per al gat) i el peix, com ja sabeu, pot ser portador de l’anisakis.
  • Llet: Tradicionalment s’ha considerat que la llet és un aliment que agrada i va bé als gats. No obstant això, una vegada el gatet s’ha deslletat, el seu cos deixa de produir l’enzim lactasa, que permet digerir els làctics. Per aquesta raó, un gat que prengui llet pot patir diarrees, vòmits i altres problemes digestius.
  • Ossos i espines: Els ossos petits, sobretot els de les aus, s’estellen amb facilitat i poden produir ferides i úlceres a l’esòfag i l’intestí del gat. El mateix passa amb les espines del peix.
  • Xocolata: El cacau conté teobromina, una substància que la majoria d’animals, inclosos els gats i els gossos, eliminen molt lentament i és tòxica. Pot provocar-los taquicàrdia, diarrea, vòmits, fallades orgàniques i fins i tot el coma i la mort si la ingesta és molt elevada.
  • Alcohol: De la mateixa manera que en el cas anterior, la majoria d’animals, també els gats, són incapaços de metabolitzar l’alcohol. Les begudes amb alcohol i altres aliments fermentats són molt tòxics per a ells i poden fàcilment ocasionar-los la mort.
  • Embotits, conserves de carn i peix per a persones i aliments amb sal: Els gats tenen un aparell renal molt delicat, i no digereixen bé els aliments salats. Poden provocar-los hipertensió, danys renals i altres problemes.
  • Cecina, bacó, mantega i altres greixos: La dieta del gat ha de ser molt rica en proteïnes, però molt baixa en lípids. Els greixos són molt perjudicials per als gats, especialment els saturats, i poden provocar-los pancreatitis.
  • Dolços i productes ensucrats: Tant el sucre com altres dolços són aliments perjudicials per als felins, ja que el seu metabolisme no està preparat per assimilar-los. A més, el seu paladar tampoc està adaptat a aquests aliments i no gaudeixen del sabor dolç, com sí que ho fem els humans.

Evitar que el nostre gat mengi aquests aliments és fonamental per tenir cura de la seva salut. Una alimentació especialment formulada per a gats assegurarà que l’animal obté tots els nutrients que necessita. Recorda que cuidar la seva dieta és la millor forma de prevenir malalties.

A Mediterrani Veterinaris estrenem pàgina web!

Benvinguts a la nova pàgina web de l’hospital Mediterrani Veterinaris! Com haureu pogut comprovar, hem fet una renovació a fons de la nostra presència a Internet, i tornem amb una nova imatge renovada que esperem que us agradi i us resulti interessant.

Si navegueu una mica pel web podreu conèixer els membres del nostre equip, tots els serveis que oferim, l’ampli ventall d’especialitats que posem a disposició de la vostra mascota o les modernes instal·lacions del nostre hospital veterinari. També hem creat un espai web que anirem actualitzant amb notícies, novetats del dia a dia o informació d’interès que compartirem amb tots vosaltres, amb qui tenim una cosa en comú: el nostre amor pels animals. Alhora, també ens agradarà que ens expliqueu les vostres històries, i per això també hem creat un nou apartat a la web que us convidem a visitar i, fins i tot, a omplir d’anècdotes, experiències i records viscuts amb els vostres animals a casa nostra.

Tot i les novetats web, nosaltres no hem canviat gens! Som els de sempre i ens trobareu al lloc de sempre, oberts 24 hores al dia, els 365 dies de l’any, per atendre les urgències i resoldre qualsevol dubte o atenció que necessiti la vostra mascota. Podeu comptar sempre amb nosaltres, ja ho sabeu, perquè si nosaltres som on som és per tots els que en aquests més de 30 anys heu confiat en nosaltres. Només us podem donar les gràcies: gràcies per fer-nos confiança i gràcies per estar al nostre costat. I ara, també, per seguir-nos en el món digital.

Així doncs, continuarem fent camí! Sempre al vostre servei i al de la vostra mascota.