Entenem com a prevenció tots els plans on vagin inclosos els serveis de vacunació, desparasitació, nutrició i higiene.

Entrades

La síndrome de disfunció cognitiva: l’alzheimer dels gossos

El Baloo és un golden retriever de 10 anys. Darrerament es mostra més ansiós, juga menys, dorm moltes hores durant el dia i sembla com si no reconegués persones o coses. El seu propietari creu que és normal, que s’està fent gran, però la realitat és que el Baloo té síndrome de disfunció cognitiva (SDC), que es coneix com l’Alzheimer dels gossos. Fins a un 35% dels gossos geriàtrics (de més de 8 anys) podria patir aquesta malaltia, però encara hi ha molts casos sense diagnosticar.

Si abans els gossos vivien entre 9 i 12 anys, ara estan més ben cuidats i l’esperança de vida s’ha anat allargant: arriba als 16 i, fins i tot, als 18 anys. Això, vol dir que l’etapa de la vellesa és molt més llarga i, com en el cas de les persones, va lligada a determinades malalties. Una de les més habituals és la síndrome de disfunció cognitiva (SDC). Es coneix com l’Alzheimer dels gossos perquè els estudis han confirmat que els símptomes són molt similars als dels humans: deteriorament de la memòria o de la capacitat per realitzar activitats quotidianes, canvis en el comportament…

La majoria dels símptomes són evidents, però molts cops s’associen al fet que l’animal s’ha fet gran i no s’hi dóna importància, però en realitat no té res a veure amb el deteriorament cognitiu normal que experimenten els gossos a partir de determinada edat.

Pareu atenció si…

  • Borda a la nit (per l’alteració del cicle de son i vigília). Els gossos amb SDC es desvetllen a la nit i dormen més de dia i en hores que no solien fer-ho.
  • Està menys actiu, i juga i interactua menys amb el seu entorn social: mostra menys interès per les carícies o els jocs amb el propietari/propietària. Paraules que abans coneixia i el feien reaccionar poden deixar-lo ara indiferent, com si no les reconegués.
  • Es mostra més ansiós del que acostumava a estar abans.
  • Es desorienta en llocs que anteriorment coneixia i camina més lentament, com analitzant l’entorn abans d’avançar o deambula sense un rumb clar.
  • Torna a defecar o fer pipi a dins de casa.

Què podeu fer?

  • Primer de tot, davant d’aquests símptomes i encara que molts ho atribueixin a l’envelliment normal, cal fer una visita al veterinari per descartar altres patologies com, per exemple, un tumor cerebral o alteracions metabòliques, i detectar si realment es tracta o no de demència senil.
  • Un cop fet el diagnòstic, en les primeres fases, el millor que podeu fer és jugar amb ells: amagar-los joguines al sofà o llaminadures per casa estimula el seu cervell. No heu de deixar-los dormir tot el dia.
  • Mantenir una rutina en els horaris de menjar i sortir a passejar, evitar canvis a casa i tornar a ensenyar-li els hàbits que ha perdut amb paciència i molta estima.
  • Els suplements d’antioxidants milloren alguns dels símptomes com la desorientació o la pèrdua de memòria de manera bastant ràpida i efectiva.
  • Si la malaltia ja està en fase avançada quan la descobriu, l’especialista pot aconsellar algun fàrmac per millorar la vascularitat cerebral i controlar l’ansietat.

Contacteu amb nosaltres i els especialistes de Mediterrani Veterinaris us assessoraran sobre el diagnòstic i el tractament més recomanable per a la vostra mascota.

La vacunació dels cadells: quan i perquè

Segur que han escoltat moltes vegades allò de què “prevenir és millor que curar”, i és veritat que, davant moltes malalties, les vacunes són la millor manera de prevenir. Els primers mesos de vida, quan el cadell entra en contacte amb l’exterior, és quan té més probabilitats de contraure alguna malaltia i la vacunació ajudarà al fet que tingui una bona salut. I en el cas dels gats, encara que no surtin de casa, també cal administrar-les.

El sistema immunitari és el responsable de protegir l’organisme, també el de les mascotes, d’agents infecciosos externs. Ho fa gràcies als anticossos (defenses que protegiran l’animal davant d’una possible infecció).

La vacunació estimula el sistema immunitari per a la fabricació d’anticossos. La protecció que se n’obté durant la primera dosi és relativa, però si s’administra una segona dosi és més alta i el mateix succeeix amb una tercera.

Incompatibilitat entre la immunitat materna i les vacunes

Tant per als gats com per als gossos, l’alletament assegura la protecció contra infeccions i per això es recomanable que els cadells estiguin amb la mare fins a les 5-7 setmanes de vida, si és possible. Això els permetrà adquirir el màxim nivell de defenses a través de la llet de la mare. Les mares transmeten anticossos directament als seus cadells. Aquesta immunització, anomenada passiva –a diferència de la de les vacunes, que es coneix com a activa–, només proporciona una protecció durant un temps determinat, però l’avantatge és que ho fa de forma immediata.

L’inconvenient, si és que se’n pot considerar així, és que la immunitat que proporciona la mare als seus cadells durant la lactància (transferida pel calostre) bloqueja la immunitat de les vacunes i fa que no siguin efectives.

Per això durant les primeres setmanes i fins acabat el deslletament no es comença a vacunar (a partir de les 8 setmanes).

Protecció contra moltes malalties

  • En els gossos, la vacunació els pot protegir contra les següents malalties: la parvovirosi, la coronavirosi, el brom, l’hepatitis infecciosa canina, la leptospirosi, la tos de les gosseres i la ràbia. I des de 2012, hi ha vacuna contra la leishmània que, en cas de gossos en risc, s´aplicarà anualment.
  • En els gats, les vacunes els protegeixen de: la rinotraqueitis felina, la panleucopènia, la calicivirosi, la clamidiosi, la leucèmia, la peritonitis infecciosa felina i la ràbia.

Recordeu que la vacunació requereix una visita prèvia al veterinari, que és qui l’ha d’administrar.

Caldrà revacunar l’animal cada any per garantir la immunització. Contacteu amb nosaltres i els especialistes de Mediterrani Veterinaris us assessoraran sobre el pla de vacunació més recomanable per a la vostra mascota.

La manca de vitamines en conills d’Índies

Les carències de vitamines són especialment freqüents en animals exòtics. Un dels dèficits més comuns és el de la vitamina C, que afecta els conills d’Índies.

Dèficit de vitamina C

El seu organisme no produeix àcid ascòrbic (vitamina C), així que l’han d’aconseguir gràcies als aliments amb la dieta diària, però si la seva alimentació no és equilibrada, aleshores patiran hipovitaminosi, o sigui el seu organisme no obtindrà la quantitat que necessita per funcionar bé. És el que els hi passa als conills d’Índies que segueixen la mateixa dieta que un conill o un hàmster.

Conseqüències

Aleshores apareixen símptomes com debilitat, diarrea, presència de ferides a la pell, es mostren apàtics i poc actius, són propensos a les infeccions i finalment poden arribar a morir en poques setmanes si no hi posem remei.

El tractament és molt senzill i consisteix en l’administració d’àcid ascòrbic juntament amb l’aliment o l’aigua. Per evitar que l’animal rebutgi el suplement de vitamina en detectar canvis de sabor en els aliments habituals, pot ser necessari l’administració directa de vitamina C amb algun suplement.

El problema afegit és que els propietaris moltes vegades no s’adonen que l’animal està malalt fins que els símptomes són molt evidents.

Què ha d’incloure la seva dieta?

Els conills d’Índies són animals herbívors i la seva dieta hauria d’incloure farratge en un 60%, en un 25% de créixens, escarola, bledes, endívies, api… i la resta verdures riques en vitamina C, com el pebrot o el bròquil, i fruita: poma, pera, kiwi, cireres, maduixes, plàtan, mandarina o raïm. Abans renteu molt bé les verdures i fruites, i eixugueu-les.

També es recomana incloure pinso enriquit amb vitamina C.

Manca de vitamina D

Si els conills viuen a l’interior de l’habitatge i no tenen possibilitat de sortir a l’aire lliure poden patir també carència de vitamina D, que podria provocar problemes dentals, malalties cardiovasculars o minvar les defenses.

La vitamina D és molt important per als animals vertebrats, ja que afavoreix l’absorció del calci (contribueix a prevenir malalties dentals), i a més protegeix la salut cardiovascular i el sistema immunitari.

Si teniu qualsevol dubte, poseu-vos en contacte amb els especialistes en animals exòtics de Mediterrani Veterinaris, clínica de referència en el Camp de Tarragona, que compta amb serveis de totes les especialitats i us ofereix la possibilitat de realitzar qualsevol prova al mateix centre.

El marcatge amb les ungles dels gats

Els gats rasquen amb les ungles determinades superfícies. És una forma de marcar el seu territori, especialment la zona de descans, on dormen.

Aquesta conducta, si es “dirigeix” cap als mobles, sofàs de pell, cadires o determinats objectes del mobiliari pot suposar un problema per als propietaris i, de fet, és motiu de consulta freqüent en la clínica veterinària.

Aquest comportament, com hem dit, té una funció de marcatge, entre d’altres: el rascat deixa tant un senyal visual com olfactiu (per la secreció de les glàndules interdigitals). Hem de també tenir en compte que els gats utilitzen les ungles per defensar-se quan es barallen amb altres animals, així que és normal que el seu instint els porti a rascar per tenir-les sempre a punt.

Des de ben petit, el gat comença a manifestar aquesta conducta, i és aleshores quan podem acostumar l’animal a rascar determinades superfícies i evitar que destrossi altres, com mobles.

Per exemple, aquest comportament es pot frenar si instal·lem un rascador a prop de la seva àrea de descans.

Solucions:

El millor és educar el gat des que és cadell i ensenyar-lo on pot esgarrapar i on no, però en el cas que l’animal ja hagi adquirit l’hàbit de rascar superfícies no adequades des del nostre punt de vista, també hi ha solucions:

  • Per evitar que s’esmolin les ungles al mobiliari, el millor és adquirir rascadors, que es fabriquen específicament per a aquesta funció. L’haureu de col·locar prop del lloc escollit per l’animal per rascar i barrar-li el pas al lloc on no voleu que rasqui.
  • Quan intenti rascar sobre una superfície que no voleu, heu de dir-li “No” i després portar-lo al lloc específic que heu preparat perquè pugui rascar i fregar-li les potes de dalt a baix imitant el mateix moviment que ell fa. No el colpegeu mai o el crideu.
  • També se li poden tallar les ungles periòdicament (1 vegada al mes), amb molta cura per assegurar-vos que no talleu massa i que no toqueu vasos sanguinis, el que causaria una hemorràgia, simplement es tracta de retallar la punta afilada. Si no podeu (perquè el gat no es deixa) o dubteu com fer-ho, és millor que el porteu al veterinari.

No a la cirurgia

L’extirpació de les ungles és una cirurgia molt agressiva i actualment està prohibida perquè es tracta d’una amputació no terapèutica, ja que a més de causar dolor postquirúrgic també afecta negativament la vida diària del gat. Per exemple, pot provocar problemes posturals i modificar la manera natural de caminar i moure’s del gat.

Sí, es pot educar un gat

Al contrari del que molts pensen, els gats, com qualsevol altre animal, també es poden ensinistrar. El millor mètode per ensinistrar un gat és el que es coneix com a “reforç positiu” (ja vam parlar en el post anterior Com prevenir problemes de conducta: ensinistrar). Aquesta tècnica aconsegueix que l’animal associï un comportament amb un premi fins que l’interioritza i ja no cal el premi perquè faci el que li hem ensenyat. Per exemple, podeu acariciar-lo quan s’afili les ungles al rascador i també el podeu premiar amb alguna “llaminadura”.

Com cuidar de les nostres mascotes quan es fan grans

Les nostres mascotes es fan grans. Com nosaltres, gats i gossos també envelleixen, tot i que l’esperança de vida dels animals de companyia s’ha anat allargant els darrers temps. En aquest àmbit, ha passat el mateix que amb les persones, i si en els anys 90, la longevitat dels gossos estava entre 9 i 12 anys, avui arriba als 16 i, fins i tot, als 18 anys. Pel que fa als gats, la mitjana de vida està en els 14-15 anys, tot i que n’hi ha que arriben a superar els 20.

Aquesta longevitat ha estat possible gràcies a una millora en l’alimentació, als avenços en medecina veterinària i també gràcies a una major conscienciació per part dels propietaris del benestar i cura de les seves mascotes.

A partir dels 8 anys de vida, els gossos es consideren geriàtrics, és a dir, grans. En els gats la vellesa arriba una mica més tard, cap als 10 anys. A partir d’aquí, començaran a tenir en molt casos problemes oculars, artritis, malalties cardiovasculars, sordesa… També sabrem que es fan grans perquè dormen bastant més.

Malalties de l’edat

  • Aparell digestiu: com ja us avançàvem la setmana passada al bloc, la salut bucodental és mot important i més en un animal d’edat avançada, que és més propens a malalties com la gingivitis, pèrdua de peces dentàries… Tot això farà que l’animal mengi menys i pitjor i, és clar, afectarà negativament a la seva salut.
  • Aparell urinari: si beu i orina més del que és normal, pot ser a causa d’una insuficiència renal, que amb una dieta baixa en sal i revisions periòdiques es pot controlar.
  • Malalties oculars: cataractes, degeneració de la retina, glaucoma… són les mateixes malalties que pateix la gent gran i que afecten també a la vista de les nostres mascotes. Si es detecten en fases inicials, el tractament serà més eficaç.
  • Salut òssia: amb l’edat perden massa òssia i muscular. També hi ha alteracions articulars i tot això provoca coixeses i pot fer inclús que arribi un moment que l’animal tingui dificultats per moure´s. Si a això, afegim el sobrepès, el problema empitjora, així que cal tenir cura de la seva dieta.

Què podeu fer

Algunes alteracions de l’organisme són inevitables amb el pas dels anys, però altres poden alentir-se o, fins i tot, prevenir-se. Inclús les que no es poden evitar, milloren gràcies a un control veterinari adequat i les atencions del propietari. És responsabilitat del propietari garantir la bona salut i qualitat de vida, sobretot a mesura que la nostra mascota es va fent gran.

  • Prevenció: evitar les malalties controlant o eliminant els factors de risc.
  • Detecció precoç: per tal que les malalties no progressin i provoquin el deteriorament de la salut de la nostra mascota.

Per això, cal que portem les nostres mascotes més freqüentment al veterinari: s’haurien de fer controls cada 4-6 mesos i, en cas de patologies concretes, com les que citàvem abans, més sovint. En definitiva, haurem d’estar una mica més pendents d’ells i el que més agrairan les nostres mascotes són les mostres d’afecte.

Curiositats

Sabíeu que les femelles de totes les espècies animals no tenen la menopausa? Els ovaris mantenen la seva capacitat reproductiva tota la vida, però amb el pas dels anys els zels s’allarguen i la funcionalitat dels òrgans reproductius disminueix.

Neteges les dents de la teva mascota?

Aproximadament el 75% dels gossos i el 60% dels gats pateixen malalties dentals, així que la patologia bucal és una de les principals causes de visites a la consulta de veterinari: provoca mal alè i la pèrdua de dents, però no només això, ja que pot provocar problemes cardíacs, pulmonars, renals o hepàtics.

Per tot això, cal tenir cura de la higiene bucodental de la nostra mascota i donar-li la importància que mereix; és fonamental pel seu benestar.

Com apareix

L’acumulació de proteïnes procedents dels aliments, la saliva i els bacteris, que produeixen la placa i conseqüentment la gingivitis o inflamació de la geniva volen dir que la higiene dental no és l’adequada.

Si fem un raspallat diari (com us expliquem una mica més avall), aquesta placa desapareixeria i el problema també. Però, si no, el que passa després és que comença la producció de tosca dental (sarro), i aquest provoca el mal alè, la gingivitis, el dolor, les dificultats per mastegar, que les dents es moguin i que inclús puguin arribar a caure.

I el que pot passar més endavant és que una malaltia periodontal greu arribi a provocar problemes cardíacs, pulmonars, renals o hepàtics, especialment en animals d’edat avançada.

Les races petites tenen especial predisposició a patir aquest problema, per la disposició de les dents, pel poc espai entre elles, però també afecta les races de mida més gran.

Una bona higiene bucal del nostre gos

  • És molt important la neteja de les dents amb un raspall i un dentífric específic per a mascotes. Cal que la mida del raspall sigui l’adient per la mida del gos i no es pot fer servir la mateixa pasta de dents que fem servir nosaltres, ja que pel contingut en fluor pot resultar tòxica per a l’animal.
  • Reviseu la seva dentadura sovint i cada sis mesos, feu una visita al veterinari perquè la revisi més a fons.
  • Els gossos comencen a canviar les dents entre el quatre i els sis mesos de vida, i és aleshores quan cal començar a tenir cura de la seva salut bucal. A més, si l’acostumem en aquell moment després no tindrem problemes perquè es deixi tocar les dents.
  • Les dents s’han de netejar diàriament. Hi ha dentífrics que no necessiten esbandir-se, el que fa que la neteja sigui més fàcil.
  • Hem d’evitar el menjar casolà, ja que a més de no ser una bona idea per a la seva dieta (com ja us havíem explicat anteriorment al bloc) pot provocar-li problemes bucals.
  • Optar per una dieta seca (pinso) ens ajudarà a tenir cura de les seves dents, ja que aquest tipus de menjar ajuda a prevenir la formació de tosca dental i de placa bacteriana.
  • Al mercat podem trobar snacks o joguines que ajuden a mantenir la boca i les dents sanes, però tot i això no substitueixen la neteja dental diària.
  • Intenteu evitar que el teu gos jugui amb pedres, ja que poden trencar alguna peça dental. En el seu lloc oferiu-li joguines de roba o corda perquè les mossegui i alhora enforteixi les seves dents.

Curiositats

Un cadell d’entre dues i tres setmanes, ja té 28 dents de llet. Les dents definitives no triguen a sortir i entre les sis i vuit setmanes, el teu gos ja tindrà les 42 dents definitives, que li han de durar tota la seva vida.

Abans de la neteja a Mediterrani Veterinaris.

Després de la neteja a Mediterrani Veterinaris.

Mascotes en forma

L’activitat física és necessària també per a les nostres mascotes. Sigui gossos o gats, hi ha d’haver horaris establerts per a les diferents activitats diàries, entre les quals figura l’exercici, per tal d’evitar l’estrès o el sobrepès i les malalties associades. Durant determinades èpoques com les vacances, els gossos solen practicar molta més activitat física, i després, quan tornem a la feina, solen passar més hores sols i estar més en repòs. Per això, cal incorporar l’activitat física a la seva rutina.

També la tecnologia et pot ajudar. Si tens un telèfon intel·ligent o una tauleta hauries de provar algunes de les apps dissenyades per a mascotes, com Hachi Go. Amb aquesta app podràs controlar la distància recorreguda o el temps que heu trigat amb la teva mascota. L’aplicació està disponible per iOS (iPhone i iPad).

  • Passejades: És l’opció més fàcil i a l’abast de tothom, i a més a tots els gossos els encanta passejar, així que agafa la seva corretja i treu-lo al carrer, a la platja, al bosc o a on sigui. Els gossos necessiten fer exercici regular, fet que pots aprofitar tu també per anar a caminar o córrer amb més regularitat.
  • Agility: Ensinistrar un gos a córrer una cursa d’obstacles complicada l’ajudarà a mantenir-se en forma i també servirà per treballar la seva disciplina. Com que has de dirigir l’animal per tota la pista, tu també faràs exercici.
  • Flyball (pilota voladora): Aquest esport de competició agrada molt als gossos. Consisteix en una cursa de relleus de 2 equips. Cada equip el formen 4 gossos amb els respectius guies. El joc consisteix a arribar a una caixa expenedora de pilotes de tenis per un carril on es trobaran amb 4 obstacles que hauran de saltar abans d’arribar a la caixa. Un cop arribin a la caixa hauran de picar amb la pota perquè surti la pilota. Els gossos l’hauran d’agafar i fer el camí de tornada amb la pilota a la boca. Una alternativa més fàcil pot ser el tradicional joc de llençar-li una pilota i que te la porti.
  • Ciclisme: Molt adient per als gossos joves, sempre que sigui amb mesura i sense forçar massa la teva mascota. Amb les sortides en bicicleta un gos molt inquiet tornarà prou cansat per estar més tranquil a casa.

Per als més atrevits:

  • Doga (ioga caní): Una combinació del tradicional Hatha ioga tradicional, però amb gossos. Més fàcil de practicar si el teu gos és de mida petita i no te l’imaginis fent postures impossibles, ja que en realitat es tracta de compartir postures basades en el ioga, però adaptades per als gossos. L’objectiu és que tant el propietari com el gos es relaxin.
  • Surf: La xarxa està plena de vídeos d’animals fent surf, però no és tan fàcil com sembla, així que si no ets un surfista experimentat, no vulguis que la teva mascota ho sigui.
  • Skateboarding (monopatí): Les mascotes skaters són un altre dels descobriments de YouTube. Tenen un avantatge sobre el surf: no hi ha risc d’ofegar-se, però com l’anterior no és un esport apte per a qualsevol mascota.

Com evitar el cop de calor en la teva mascota

Sabeu que els gossos i els gats poden patir fàcilment un cop de calor?

La raó és que, com us avançàvem ahir a la nostra pàgina de Facebook, els costa més regular la temperatura corporal perquè suen de manera diferent als humans i només a través d’unes zones determinades del seu cos:

• els gossos suen a través dels coixinets de les potes, la pell de la tòfona o nas i la boca (mitjançant el panteix).
• en els gats el mecanisme funciona igual; suen només a través d’algunes zones molt específiques: els coixinets de les potes, la barbeta, l’anus i els llavis.

Per això, tant els gossos com els gats tenen més problemes que els humans per reduir la temperatura corporal i per això són molt més sensibles a la calor.

Alguns consells per prevenir
Aquests consells us poden ser molt útils per cuidar de les vostres mascotes en aquests dies de tanta calor i quan el risc pot ser més elevat:

no hem de deixar-los mai dins del cotxe, encara que estigui a l’ombra. Hem de tenir present que nosaltres podem baixar les finestretes, encendre l’aire condicionat o baixar del cotxe, però el gos NO (i el gat tampoc).
• tampoc no són recomanables els espais petits o poc ventilats (transportin, balcó…).
• el lloc on estiguin ha de tenir ombra.
• hem d’assegurar-nos que sempre tinguin aigua en quantitat, que sigui fresca i canviar-la sovint.
• podem deixar a l’habitació o a l’espai un recipient amb aigua congelada que vagi “refrigerant” mentre es desfà, i s’han de deixar les persianes baixades i les finestres obertes als espais on toca el sol.
• el panteix (el respirar ràpid típic dels gossos) serveix per evitar l’excés de calor, així que vigileu amb els morrions que no permeten panteixar.
• res d’exercici en hores de més calor: millor treure’l a passejar a primera o última hora.
• si viatgem amb el nostre gos o gat en cotxe, hem d’emportar-nos glaçons, un parell de tovalloles i aigua. De tant en tant, mullem bé la tovallola i deixem que s’estiri al damunt o que almenys posi les potes (per als coixinets). També podem fregar-li els coixinets amb un glaçó.
• el risc és més elevat en determinades races de gossos, com els Bulldogs, els Carlins, els Bòxers… i també hi influeix l’edat: els cadells o els gossos més vells hi estan més exposats.

Senyals d’alarma
El cop de calor és el nom comú de la hipertèrmia, una pujada de la calor corporal fins a tal punt que hi ha risc de danys, que poden ser temporals o irreversibles, depenent de cada animal i de les temperatures. Aquest són alguns dels símptomes que poden indicar que la nostra mascota està patint un cop de calor:

• el panteix en un gos és normal després de fer exercici, però quan el ritme s’accelera massa o bé va acompanyat de baves, pot estar anticipant un perillós cop de calor.
• no vol moure’s.
• el notem molt decaigut.
• té tremolors musculars.
• la respiració és molt ràpida o respira amb dificultat.
• augmenta considerablement el seu ritme cardíac.

Què podem fer?: Primers auxilis
No podem baixar la temperatura de cop, perquè podríem provocar-li una hipotèrmia, la qual cosa pot ser igual de perillós. Hem d’aconseguir baixar la temperatura de forma gradual i l’animal ha de rehidratar-se. Les recomanacions a partir d’aquest moment són:

• si no podem anar immediatament a una clínica veterinària, hem de portar l’animal a un lloc fresc i a l’ombra, i intentar tranquil·litzar-lo.
• el mullarem amb aigua a uns 20 ºC fins que es normalitzi la respiració, en el cas dels gossos, o si es tracta d’un gat, el podem posar sobre una tovallola humida.
• com més aviat millor, hem d’ anar a una clínica veterinària, ja que l’animal necessitarà medicació per recuperar-se i el veterinari ha de supervisar la seva evolució.

Si creus que el teu gos o gat pot estar patint un cop de calor, contacta amb nosaltres. A Mediterrani Veterinaris us ajudarem!

Què cal saber sobre la leishmaniosi?

La leishmaniosi és una malaltia infecciosa-parasitària que afecta principalment el gos. L’agent infecciós és un paràsit anomenat leishmania infantum i es transmet per un vector semblant a un mosquit que s’anomena flebòtom o mosca de les arenes.

En la nostra àrea demogràfica aquesta malaltia és endèmica, és a dir, està present i activa des de fa molts anys i afecta molts gossos i, algunes vegades, fins i tot humans (per tant, es tracta d’una zoonosi).

No tots els animals infectats per la picada del flebòtom emmalaltiran, això dependrà de què el seu sistema immunitari sigui capaç o no de respondre de forma efectiva. Per aquest motiu, els gossos a vegades poden estar infectats i no presentar signes clínics, mentre que d’altres desenvoluparan la malaltia.

Com sé si el meu gos té leishmaniosi?

Els signes clínics poden ser molt diversos: n’hi ha de molt visibles, com poden ser descamació, lesions ulceratives-crostoses, epistaxi (sagnat nasal), creixement anormal de les ungles, aprimament…; però de vegades els signes clínics no són tan evidents externament perquè afecten més l’estat general de l’animal, i apareix febre, falta de gana o polifàgia, vòmits… No hi ha un patró comú per a tots els pacients.

Quant al pronòstic, es podria dir que pot variar de bo a reservat-dolent en funció de l’estadi en què es trobi l’animal (de l’I al IV), però que la gran majoria de gossos tenen una evolució favorable amb una detecció precoç, un bon tractament i un seguiment adequat. El problema apareix quan hi ha la funcionalitat renal o hepàtica alterada o quan hi ha immunosupressió, llavors el pronòstic és molt desfavorable i normalment el quadre clínic evoluciona fins a desencadenar la mort de l’animal.

Com combatre la leishmaniosi?

Fins fa uns anys només es comptava amb mètodes de prevenció que actuaven evitant la picada dels flebòtoms, com són l’ús de repel·lents insecticides, evitar que l’animal estigui a l’exterior en les hores de màxima acció del vector (a la tarda-nit) i també , igual o més important, exercint medicina preventiva i detectant la malaltia en les seves fases inicials, així com tractant i controlant correctament els animals malalts per tal que no esdevinguin transmissors de la leishmaniosi.

Actualment ja hi ha una vacuna efectiva, tot i que no evita la infecció, i per això cal no descuidar els mètodes de prevenció adequats per evitar la picada del flebòtom. La seva acció i finalitat és evitar que l’animal emmalalteixi, enfortint el seu sistema immune davant la leishmaniosi. La seva efectivitat és d’aproximadament d’un 70%.

Es poden vacunar tots els gossos de més de 6 mesos que estiguin perfectament sans i, per tant, lliures de leishmaniosi i d’altres malalties. Per aquest motiu, és aconsellable realitzar una analítica prèvia a la vacunació per detectar si l’animal pot estar o no infectat de leishmaniosi.

Teniu dubtes de si podeu vacunar o no la vostra mascota? Contacteu amb nosaltres i des de Mediterrani Veterinaris us aconsellarem sobre allò que sigui millor per al vostre animal de companyia.

Mascotes i vacunació

El sistema immunitari és el responsable de protegir el nostre organisme d’agents infecciosos externs. Ho fa mitjançant els anticossos, que actuaran donant una resposta primària més ràpida i una resposta secundària més duradora. Per tant, la resposta a l’administració d’una vacuna pot valorar-se mesurant la concentració d’anticossos una setmana després de la injecció, arribant a un màxim als 10-14 dies. La quantitat d’anticossos formats en aquesta resposta primària és relativament petita, i també la protecció que se n’obté. Però si posem una segona dosi, la producció d’anticossos és molt més ràpida i duradora. El mateix succeeix amb una tercera dosi. De fet, aquesta és la pauta de les vacunacions i revacunacions.

Tipus d’immunització

  • Activa: és la veritable vacunació, que consisteix a estimular el sistema immunitari de l’individu perquè creï les seves pròpies defenses i es prepari per a una eventual infecció. L’inconvenient és que no s’obté una protecció immediata, però una vegada establerta és de llarga duració i és susceptible a reestimulacions.
  • Passiva: es basa en la transferència artificial d’anticossos directament d’un animal donant a un receptor sense necessitat que l’animal creï les seves pròpies defenses. Aquest sistema tan sols produeix resistència temporal cap a l’agent infecciós, però és immediata.

En el gos, les malalties contra les quals podem actuar mitjançant la vacunació són la parvovirosi, la coronavirosi, el brom, l’hepatitis infecciosa canina, la leptospirosi, la tos de les gosseres i la ràbia. En el gat són la rinotraqueitis felina, la panleucopènia, la calicivirosi, la clamidiosi, la leucèmia, la peritonitis infecciosa felina i la ràbia.

Els professionals de Mediterrani Veterinaris estan a la teva disposició per tal de vacunar les teves mascotes seguint un protocol que les beneficiï. Si necessiteu visita, contacteu amb nosaltres i els veterinaris del nostre centre us assessoraran sobre el pla de vacunació que és recomanable que seguiu.